lunes, 8 de octubre de 2012

Mari Pepa Colomer, aviadora (1913-2004)




Nascuda al començament del segle XX, ella va ser la primera dona catalana (i de l’Estat espanyol) que va pilotar un avió. I és que amb l’arribada del segle passat van canviar moltes coses per a les dones, ja que les reivindicacions i lluites anteriors havien aconseguit que s’anessin reconeixent els seus drets polítics i socials, així com també el seu dret a rebre una educació que els permetés exercir una professió i poder guanyar-se dignament la vida, sense necessitat de dependre d’un pare o d’un marit. Si hagués nascut cent anys abans, Mari Pepa Colomer ben segur que no hagués pogut ser pilot, ni metge, ni advocada, ni política...

Mari Pepa Colomer va néixer a Barcelona el 1913 i va ser alumna de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució que havia fundat el 1909 Francesca Bonnemaison, amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguessin aprendre un ofici i exercir després la seva professió.

De ben petita, Mari Pepa Colomer ja volia volar i de joveneta se n’anava amb bicicleta a l’aeroport del Prat, sense que a casa seva ho sabessin, i allí provava els avions vigilada pels mecànics. Va ser la primera dona de Catalunya i de l’estat espanyol que va  aconseguir el títol oficial de pilot d’aviació.  

Precisament va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931, amb només 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Sr. Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l’aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l’escola. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l’inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots-homes que l’envoltaven, participà en varis concursos de pilots amateurs i en el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, en aquella època molt reconegut en el món de l’aviació civil. 




El seu primer treball aeri van ser els populars bateigs a l’aire a l’Aeròdrom Canudas, que tenien lloc cada diumenge al matí i que eren un reclam per a molta gent que tenia delit per sentir les noves sensacions que s’experimentaven dalt d’aquells aparells. El 14 d’abril de 1931, el dia de la proclamació de la República, una patrulla d’avions de l’aeròdrom Canudas va fer un volt pel centre de Barcelona arrossegant senyeres i banderes tricolors, enmig dels crits d’entusiasme de milers d’espectadors.

El 1935, quan Mari Pepa Colomer ja duia moltes hores de vol, la Dirección Estatal de Aviación Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge, amb el qual va instruir alumnes masculins. El 1936 va crear, junt amb d’altres companys, la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on va fer classes també. 



Però pocs mesos després va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), que va posar fi a les il·lusions que havia creat la República i també a la carrera professional de Mari Pepa Colomer. Com tots els altres pilots, va ser mobilitzada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Tot i que li va ser encarregada la tasca de formar nous pilots per a l’Exèrcit Popular, va arribar a fer proves de llançament de bombes. També va ser pilot d’ambulància aèria al Front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava cap a Barcelona. També com participant en operacions de propaganda a favor de la República, i fins i tot transportant gent amenaçada de mort a l’altra banda dels Pirineus, arribant a realitzar en alguns moments del conflicte fins a tres viatges diaris. És curiós observar que tot i la seva intensa implicació en la Guerra Civil mai no va lluitar en el front bèl·lic.

Com moltes altres persones, amb la desfeta republicana Mari Pepa Colomer va haver d’emprendre el camí de l’exili. Ho va fer amb el pilot Josep Maria Carreras, que havia estat el seu professor i amb el qual es va casar poc després i va tenir dos fills. Van viure un temps a França i després a la Gran Bretanya, on ell va treballar com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire en el govern de Winston Churchill (1874-1965). Ella, en canvi, va abandonar per sempre la seva professió i es va dedicar a tenir cura dels seus fills. 

“La guerra va acabar amb tots els meus somnis –va escriure Mari Pepa Colomer– i ja mai més no he tingut cap contacte amb l’aviació.”
Mari Pepa Colomer va morir a la ciutat anglesa de Surrey el 2004, quan tenia 91 anys. 



Per saber-ne més:
Pionera de l'aviació espanyola 
Mari Pepa Colomer:La primera mujer que piloto aviones en España 

Betsabé Garcia:  L'aventura de volar, Mari Pepa Colomer la primera aviadora catalana. Ed. Ara Llibres, 2011.

Altres pioneres de l'aviació:

Dolors Vives, aviadora republicana 
Amelia Earhart
Carolina Lorenzini 
Hanna Reitsch 

viernes, 28 de septiembre de 2012

Aviat començarà la nova temporada del "Dona havia de ser".

Estas preparada per descobrir les dones que han format part de la nostra història i que han caigut en l'oblit???

Aquí us deixo la foto de la nostra primera protagonista... si voleu saber qui és aviat us desvetllaré el misteri...


miércoles, 6 de junio de 2012

Les noies del ENIAC (1946-1955)

Sabies que...Les primeres programadores de la història, van ser un grup de dones matemàtiques reclutades per l’exercit dels EEUU.

ENIAC, Electronic Numerical Integrator And Computer
Durant la Segona Guerra Mundial, l’artilleria apuntava les seves armes utilitzant bales de tir, que incloïen les trajectòries que podien seguir els míssils en funció del tipus d’arma, la zona geogràfica o la direcció i velocitat del vent. Aquestes taules es confeccionaven a la base militar d’ Aberdeen Proving Grounds, Pennsylvania.
Cada taula incloïa unes 3000 trajectòries, i cada trajectòria necessitava uns 750 càlculs. Aquests es realitzaven manualment per les “computer”, dones amb estudis en matemàtiques.

A conseqüència de la gran cantitat de càlculs, l’exèrcit va establir un conveni amb la Moore School of Electrical Engineering, de la Universitat de Pennsylvania, ja que allí s’estaven utilitzant unes formes molt primitives d’ordinadors. L’any 1943 l’exèrcit va aprovar la construcció de la primera computadora de propòsit general basat en circuits elèctrics, el ENIAC dissenyat per John W. Mauchly (1907-1980) y John Presper Eckert (1919-1995).

Fotografia parcial de l'ENIAC

El ENIAC es va acabar el 1946, i ocupava una superfície de 167m2, pesava 27 tones i media 2,5 metres d’alçada i 24 de longitud. Tenia 17.468 llums electròniques, 7200 díodes de cristall, 1500 relés, 70000 resistències 10000 condensadors i 5 milions de soldadures.


La màquina era 1000 vegades més ràpida que les seves predecessores i podia calcular més de 5000 sumes i 360 multiplicacions per segon.
El seu funcionament es controlava manualment utilitzant cables que s’inserien  en 6000 endolls. Per programar-lo era necessari canviar, connectar i reconnectar els cables com es feia en l’època de les centrals telefòniques. Aquest treball podia necessitar diversos dies depenent del càlcul que havia de realitzar.

El 1947, l’ENIAC es va traslladar a la base militar d’Aberdeen, on es va utilitzar en secret fins el 1955 per calcular les trajectòries dels míssils nuclears que es construïen a Los Álamos.


LES NOIES DEL ENIAC


A les fotografies que es conserven del ENIAC hi apareixen varies dones. Semblen "Refrigerator ladies", models de l’època que posaven amb els frigorífics en la publicitat. No obstant, les noies del ENIAC van ser alguna cosa més que reclams publicitaris d’una màquina sofisticada.
Les feines de programar l’ENIAC van ser assignades a sis dones, expertes computers  de la Moore School. A causa del caràcter secret dels càlculs, primer descrivien les instruccions per resoldre un determinat problema sobres els plànols de la màquina, i després accedien a la sala on estava instal·lat l’ENIAC per configurar-lo. En aquesta tasca es podia passar dies, però un cop realitzada, els càlculs per descriure una trajectòria tardava únicament 10 segons.
Les noies de l’ENIAC desenvolupaven les bases de la programació dels ordinadors: van crear la primera biblioteca de rutines i les primeres aplicacions de software. 



Betty Snyder Holberton (1917-2001) va participar després al UNIVAC I, el primer ordinador controlar mitjançant instruccions introduïdes per teclat. Va contribuir al desenvolupament del C-10, prototip dels llenguatges de programació moderns, i va escriure el primer paquet d’anàlisi estadística que va ser utilitzat en el primer cens dels EEUU. El 1950. Juntament amb Grace Hopper va participar en el desenvolupament dels primers estendards per COBOL i FORTRAN. El 1997 va rebre el premi Ada Lovelace, un dels més importants en aquest camp. 




Betty JeanJennings Bartik (1924) va formar part de l’equip que va transformar el ENIAC en un ordinador amb programes emmagatzemats. Després de treballar amb el BINAC i el UNIVAC I, es va convertir en editora per Publicacions Auerbach, pionera en tecnologies de la informació. El 1981 va ingressar a Data Decisions. La Northwest Missouri State University té un museu dedicat a la seva persona. I el 2008 li va ser concedit el premi Computer History Museum.


 Ruth Lichterman Teitelbaum (1924-1986) es va traslladar el 1947 a Aberdeen juntament amb l’ENIAC, on va ensenyar la següent generació de programadores a utilitzar la màquina.


Kathleen McNulty Mauchly Antonelli (1921-2006) també es va traslladar a la base militar d’Aberdeen, on el 1948 es va casar amb John W. Mauchly, un dels enginyers que van crear l’ENIAC.


Frances Bilas Spence (1922) es va casar amb un enginyer electrònic de l’armada que també va treballar a l’ENIC. Va deixar el seu lloc per cuidar de la seva família.



 Marlyn Wescoff Meltzer va renunciar al seu lloc abans del trasllat del ENIAC per contraure matrimoni.


Curiositats:
D'esquerra a dreta: Kathy Kleiman (historiadora del ENIAC), Jean Bartik, Marlyn Meltzer, Kay Antonelli; Betty Holberton.
  • El seu treball mai va ser reconegut oficialment en el seu moment. Per això se les va anomenar “Refrigerator ladies” com si fossin les models per anunciar la màquina enlloc de les expertes que el programaven.
  • La seva tasca no va ser reconeguda fins als anys 80 del segle passat.
  • Van ser considerades professionals de segona fila i relegades a simples subordinades. Tot i que ha quedat demostrat que van ser molt bones en la seva feina, hàbils matemàtiques i lògica, i el més important es que van desenvolupar tècniques de programació.
  • El reconeixement oficial els va arribar el 1997, quan “les noies de l’ENIAC” van ser guardonades amb el “Hall of Fame Award” de la Women in Technology International Association, una entitat que promou el reconeixement de l’aportació femenina a la Indústria.  


Per saber-ne més:



miércoles, 30 de mayo de 2012

ADA LOVELACE, l' encantadora de números


La primera programadora:
                     Ada Lovelace

El seu veritable nom era Augusta Ada Byron King, va néixer el 18 de desembre de 1815. I la seva vida, tot i ser curta, va ser peculiar i significativa. Va ser una dona avançada al seu temps, influenciada per les idees clàssiques de la societat victoriana del seu temps, i apartada a un segon pla pel fet de ser dona. Tot i que amb el pas del temps rebria un gran reconeixement per la tasca desenvolupada en el món de la informàtica.
Va ser l’única filla legítima del conegut poeta Lord George Gordon Byron. Tot i que els seus pares es van separar quan ella tenia dos mesos, va mantenir una intensa relació epistolar amb el seu pare. Lord Byron li escrivia sovint i l’homenatjava en les seves contínues obres poètiques.


Els motius que van portar a la jove Ada a accedir al món científic són conseqüència de l’estatus social, que tenia, estar al dia del progrés era una senyal de prestigi i de poder, això feia que les dones de classe alta es poguessin dedicar a l’estudi científic sense cap problema. També hi havia una qüestió familiar, i es que la seva mare l’esperonava a endinsar-se en el món de les ciències per allunyar-la del seu pare (poeta, del món de les lletres).

Com que era una família amb grans recursos econòmics, Ada va rebre classes particulars de matemàtiques i ciències, i sobretot de la rama d’astronomia. Entre els seus tutors particulars destaca  Augustus de Morgan, primer professor de matemàtiques de la Universitat de Londres. Morgan li va presentar a Mary Sommerville, una brillant matemàtica que acabava de publicar un llibre sobre mecànica celest. Així doncs, Sommerville es va convertir en l’exemple a seguir, la mare d’Ada la va animar a seguir per aquest camí, ja que considerava que les matemàtiques eren una bona assignatura per entrenar la ment, i assegurar-se així que la seva filla escollís el camí de les ciències.

El 1833 va ser presentada en societat i va començar a anar a festes, al teatre i a tots els esdeveniments als que assistien les joves de la seva edat.


El 8 de juliol de 1835 es va casar amb William King, nombrat Comte de Lovelace, i onze anys més gran que ella. Al contraure matrimoni Ada es convertir en la Comtessa de Lovelace. King era un home bastant dèbil,  i Ada el superava amb intel·ligència, però la va recolzar i ajudar en tot moment.
El seu primer contacte amb les màquines (1833) va ser gràcies al conegut Charles Babbage, matemàtic i científic protoinformàtic al que s’atorga la primera idea de concepció d’un ordinador. Ja que la seva màquina analítica funciona amb el mateix principi que un ordinador.
Ada va coneixer el treball de Babbage a l’assistir a una conferencia de Dionysus Lardner, el qual disertava sobre la màquina de Babbage. Ada va decidir escriure una carta a Babbage i finalment va anar a visitar el seu taller. Ada tenia llavors 17 anys.
Des de ben jove, Ada va patir greus problemes de salut, que gracies a la seva força de voluntat va superar. Les cames li van quedar paralitzades quan als 14 anys va passar un llarg període de temps tombada al llit, patint les tècniques medicinals de l’època a base de sangoneres. Però va aconseguir superar l’enfermetat, i enfortir les seves cames i convertir-se en una gran amazona.
A Lady Lovelace se li atorga el desenvolupament de les instruccions per fer càlculs en una versió molt primerenca de l’ordinador.  Babbage va comptar amb el suport matemàtic d’Ada, ja que aquesta tenia un talent natural per les màquines. Va arribar a escriure per a ell un programa que permetia calcular els valors numèrics de Bernouilli.  Tot i això, la tasca d’Ada sempre va quedar en un segon terme, i en la majoria dels casos se la recordava com la transcriptora de les idees de Babbage. Van haver de passar 30 anys per que es dones a conèixer la identitat dels treballs d’ A.A.L (Augusta Ada Lovelace) i el seu treball comences a estar més valorat inclús que el de Babbage. 

Babbage imaginava una màquina capaç d’interactuar amb el seu operador, dotada de memòria, una unitat operativa, una perforadora de targetes i una impressora, però tenia dos punts febles: la mecànica i les targetes perforades. Ada va aconseguir solucionar els errors més seriosos del projecte  i junts van lluitar per tirar endavant aquest projecte. 

El 1843 es van publicar una sèrie de documents interessants sobre la màquina de Babbage, el seu Ingeni analític (els ordinadors actuals tenen com a precedent històric aquesta màquina analítica), un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie de codis d’instruccions, allò que avui entenem com “programa”, i que probablement hauria estat una realitat molt abans, si Ada no s’hagués mort tant jove. Babbage va intentar construir-la en diverses ocasions però sense èxit, i finalment va abandonar el projecte.

Ada va ser previsora, i patint perquè no censuressin el seu treball i s’oblidés pel fet de ser dona, va firmar el seu treball únicament amb les seves inicials A.A.L. així, Ada es va encarregar el 1843, d’escriure un article on descrivia i analitzava la màquina analítica o màquina de càlcul; va incloure demostracions de com calcular les funcions trigonomètriques que contenien variables i va publicar el primer programa amb les instruccions que la farien funcionar. Aquest article va arribar a triplicar la longitud de les notes originals. Aquest article es va publicar a les Memòries Científiques de Richard Taylor Volum III (1843). També son seus els conceptes com conjunt d’instruccions que permetin que es repeteixi un bucle i subrutina; també va inventar una anotació per descriure els algoritmes de la màquina analítica, és a dir, el primer llenguatge de programació.

Les seves idees van ser represes un segle més tard pel matemàtic Alan M. Turing el 1937 i per John von Neumann el 1946, ambdós personatges fonamentals en el desenvolupament de l’ordinador tal i com el coneixem actualment.

Els darrers anys de la seva vida Ada va partir repetits episodis de crisis nervioses, els deutes i els escandols van pasar-li factura. La seva salut va empitjorar i per tal d’aliviar els dolors va començar a pendre alcohol i drogues i encara van empitjorar el seu estat.
Conscient d’aquest desajust vital, aconsegueix desenganxar-se de l’alcohol i les drogues, però cau en un altre vici: les apostes. Juntament amb Charles Babbage  s’introdueix en el món de les carreres de cavalls. Ada es va jugar la seva fortuna familiar. 
Daguerotipe d'Ada Lovelace


La vida sentimental d’ Ada Lovelace també va estar plena d’escàndols. Flirtejava amb tots els homes que tenia al seu voltant. El seu marit va trobar més de 100 cartes d’”amics”.
Finalment va morir als 36 anys víctima d’un càncer uterí, a la mateixa edat que el seu pare. Els cosos dels dos descansen a la mateixa tomba.
Ada va tenir tres fills amb William King, el seu marit. I  una filla d’una relació extra matrimonial amb David Brewster (inventor del caledoscopi). Aquesta filla, Scherezada Lovelace va ser l’única que va seguir els passos de la seva mare. Dotada per l’art, les ciències i les matemàtiques, va intentar crear una màquina que fos capaç de realitzar obres pictòriques. El rebuig social que va patir aquest invent va fer que caigués en una profunda depressió. Curiosament, va morir a l’edat de 36 anys, igual que la seva mare i el seu avi. 



Curiositats:

  • A part de Charles Babbage, Ada va tenir l’oprtunitat de coneixer personalment David Brewster (físic, inventor  del caleidoscopi), Charles Wheatstone (físic i inventor, destacat pels seus treballs en electricitat), Charles Dickens (escriptor) i Michael Faraday (químic i físic, inventor del motor elctric, generador i dinamo).
  • Com que va ser la primera dona en el món dels ordinadors, se la coneix amb el sobrenom de l’encantadora de números 
  •   El 1979 el Departament de Defensa dels EEUU va crear un llenguatge de programació basat en “Pascal” en honor a Ada Byron anomenat “llenguatge de programació Ada”.
  • Ada sol ser l’estendard del ciberfeminisme
  •  Ada Lovelace Day's, per promoure el coneixement de les dones científiques
  • Mundo Ada 
 

martes, 15 de mayo de 2012

Les germanes Mirabal, més conegudes com LAS MARIPOSAS


Les germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos, perquè també eren opositors al règim, agents de Trujillo els van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i Maria Teresa i eren filles d'Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea). Havien nascut el 1924, el 1927 i el 1935, respectivament, a la regió de Cibas, a la República Dominicana.
"Las mariposas"

En record d'aquestes tres dones lluitadores, durant el Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe celebrat a Bogotà el 1981, es va decidir homenatjar-les el 25 de novembre. I uns anys més tard, el 19 d’octubre de 1999, les Nacions Unides van instituir el Dia Internacional per l'Eliminació de la violència envers les dones.
Maria Teresa Mirabal

Les germanes eren quatre: Minerva i Maria Teresa, les més activistes; i Patria i Dedé, menys implicades en la lluita política. Les dues primeres van ser posades a la presó juntament amb els marits acusades i pertinença a l’agrupació política 14 de Juny, moviment clandestí contrari al règim de Trujillo. Elles de seguida van sortir-ne (el dictador necessitava rentar-se la cara), i ràpidament van implicar-se en l’enderrocament del règim, moment en el que s’hi afegeix la tercera germana, Patria. Se les coneixia dins de l’agrupació com Les Papallones i de seguida van encapçalar-lo, en especial Minerva, implicant-se en la planificació de les guerrilles per acabar amb la dictadura.
Minerva Mirabal

Va ser per això que Trujillo va ordenar el seu brutal assassinat a mans d’uns sicaris simulant un accident de cotxe, encàrrec que es va dur a terme el 25 de novembre de 1960. 


Malgrat que el dictador se sentís satisfet d’eliminar-les del mapa, això va produir un efecte contrari en la població, que va enfortir el seu rebuig cap a la dictadura. El poble cada vegada recordava més les germanes Mirabal i els seus ideals i tot això va facilitar que el dictador fos assassinat el maig del 1961, acabant amb la dictadura de Trujillo. Els sicaris de les germanes Mirabal van ser jutjats a mitjans del 1962.
Patria Mirabal

El cas de les germanes Mirabal és un exemple de terrorisme d’estat i de violència brutal contra les dones. Però a més, és una mostra de lluita política anti-sistema desenvolupada per dones lluitadores i fermes als seus ideals.
 Per saber-ne més:
Álvarez, Júlia: En el tiempo de las mariposas, 2005.