martes, 13 de marzo de 2012

L'eclosió de les Associacions de Dones

L’any 1918 va ser un moment clau en l’evolució del feminisme espanyol. El 20 d’octubre un grup de dones de classe mitjana, Mestres, escriptores, universitàries i esposes de professionals entre les quals destaquen figures com Maria Espinosa, Benita Asas Manterola, Clara Campoamor o Victoria Kent van crear l’Asociación Nacional de Mujeres Españolas (ANME). 
Maria Espinosa (presidenta de ANME)
Aquesta organització va reclamar de forma clara i concloïen el sufragi femení. Juntament amb reivindicacions polítiques, ANME va plantejar diverses demandes socials com la reforma dels articles discriminatoris del Codi Civil, igualtat salarial o l’extensió de l’educació femenina. El caràcter més aviat conservador de la majoria dels seus membres va portar a que ANME no reclamés el dreta al divorci o es planteges qüestions com control de natalitat o interrupció de l’embaràs.
La gran novetat d’ANME es que va significar el primer intent per crear una sociació feminista i sufragista que aspirava a lluitar pels drets de la dona sense dependre dels partits polítics tradicionals.

Aquell mateix any 1918 va néixer la Unión de Mujeres de España (UME), amb caràcter més d’esquerres i vinculat als PSOE. La gran figura d’aquesta associació va ser Maria Lejárraga.
Els anys següents van ser una floració d’organitzacions femenines. ANME va promoure la creació el 1920 de la Juventud Universitaria Femenina, en la que hi van tenir un paper destacat Clara Campoamor i Victoria Kent.  
Maria Lejárraga (UME)

Una altra associació La cruzada de Mujeres Españolas, dirigida per la periodista Carmen de Burgos, va protagonitzar la primera manifestació al carrer a favor del sufragi femení a Madrid el 1921.
Carmen de Burgos (al centre)

Paral·lelament, la Iglesia Catòlica va reaccionar a tot aquest moviment de dones creant el 1949 la Accion Católica de la Mujer. Una organització que intenta contrarestar la nova visió de la dona que les organitzacions feministes intenten desenvolupar. La visió tradicional de la dona “esposa-mare” seguia estan àmpliament acceptada en els ambients més conservadors, i al voltant d’aquesta associació catòlica s’hi van agrupar milers de dones en el període d’abans de la república.

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...