martes, 24 de abril de 2012

VICTORIA KENT SIANO


 Va néixer el 6 de març 1898, va fer els seus estudis elementals a casa amb professors particulars, i sota la supervisió de la seva mare. Després va assistir a l’Escuela Normal de Maestras, i el 1917 es va traslladar a Madrid per estudiar Batxillerat a l’Instituto Cisneros. Quan va obtindre el batxillerat entra a la Facultat de Dret el 1920, on va cursar la carrera com alumna no oficial  fins que es va llicenciar el juny de 1924.
Segell commemoratiu

Des de que va arribar a viure a Madrid, es va allotjar a la Residencia Femenina de Estudiantes, que dirigia la Senyora Maria de Maeztu, i es va pagar els estudis fent classes particulars i a l’Institut-Escola d’Ensenyament Secundari (també dirigit per la Senyora Maria de Maeztu).

Va entrar a formar part del Col·legi d’Advocats el gener de 1925, cosa que va representar tota una fita en aquells temps, i tot i que en un principi no tenia interès a exercir la seva professió davant dels tribunals, l’1 de maig d’aquell any va intervenir com advocada defensora per primer cop.
Victoria Kent amb la toga d'advocada


Però no va ser fins cinc anys més tard, el 1930 quan el nom de Victoria Kent apareix en la premsa nacional i internacional, ja que va ser nombrada lletrada del Senyor Álvaro de Albornoz, un dels instigadors de la revolta republicana de Jaca. I es converteix en la primera dona que actuava davant del Tribunal Suprem de Guerra i de la Marina, a tot el món.

Va aconseguir l’absolució del seu client. Aquest èxit li va donar un gran prestigi durant els primers anys de la República.

Victoria Kent flanqueada por el presidente de la República, Niceto Alcalá Zamora y Álvaro de Albornoz, en Madrid en 1931.

Com a membre del partit Radical Socialista, va ser candidata a les Corts de Madrid. Va ser escollida i juntament amb Clara Campoamor, va ser diputada de les Corts Constituents de 1931.

Banquete a Victoria Kent, entre otros asistieron, Indalecio Prieto, Fernado de los Rios y Álvaro Albornoz. 25 de febrero de 1932
Les seves intervencions al Parlament van ser escasses, i una de les més recordades va ser el seu discurs en contra del vot femení, seguint la disciplina de partit.

Paral·lelament a la seva tasca de parlamentaria, i com a membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, dur a terme el que ella recordarà com la “tasca més important de la seva vida”. Continuant amb les tasques que havia iniciat la seva predecessora, Concepción Arenal, es va dedicar de ple a la reforma de les presons españoles, sota el criteri de que les societats estan obligades a recuperar els delinqüents com a persones actives:

-      Va establir permisos per als presos (3r grau)
-      Va tancar 114 centres penitenciaris que estaven en mal estat
-      Va substituir les celes de càstig per les d’aïllament
-      Alliberar els majors de 70 anys, sempre que juressin que portarien una vida digna.
-      Va crear la presó de dones de las Ventas, prescindint de les monges que les explotaven, i creant la secció femenina del Cos Auxiliars de Presons.
-      Va eliminar l’ús de grillons.
-      Va crear el famós “bis a bis” per evitar les relacions homosexuals, i de pas les malalties de transmissió sexual.
Victoria Kent amb recluses i els seus fills

La seva tasca va ser de vital importància per l’evolució del sistema penitenciari espanyol. Totes aquestes mesures van donar a Victoria Kent una gran popularitat, tot i que no tenia un caràcter gaire agradable. Ja que era una dona, amb un gran caràcter, clara, tallant, decidida i molt treballadora.
Homenaje a Victoria Kent. En Ciempozuelos dse descubre una lápida que da el nombre a la Directora General de Prisiones en una calle. 13 de septiembre de 1931

El 1936, va tornar a sortir escollida coma diputada del Frente Popular, tot i que els dies d’aquest Parlament van ser escassos. Amb l’arribada de la Guerra Civil del 36, se li concedeix el càrrec de Primer Secretari de l’Ambaixada d’Espanya a Paris, i la seva principal tasca va consistir en buscar asil als nens exiliats a França.

Més tard, en plena II Guerra Mundial, va col·laborar activament en la sortida de refugiats espanyols ca a Amèrica. I curiosament, ella no va poder fugir i va restar a Paris amagada durant els quatre anys d’ocupació nazi. El seu Passaport li reconeixia el paper que havia tingut durant la República, i el govern de Franco va emetre una ordre de busqueda i captura. Aquest període de la seva vida, el va recollir posteriorment en un dels seus llibres: Mis cuatro años en Paris(1948).
 
Al finalitzar la guerra a Europa, viatja a Mèxic on es nombrada Directora de l’Escola de Capacitació per al Personal de Presons.

L’any 1950, es trasllada a Nova York, on entra a formar part de la Secció de Defensa Social de les Nacions Unides.

L’any 1954, funda la revista Ibérica, en la que publica les noticies que arriben des d’Espanya per als exiliats espanyols residents als Estats Units.
Victoria Kent arribant a Espanya el 1977

Encara que va viatjar a Espanya el 1977, va tornar a Nova York on va viure fins a la seva mort el 1987.

Enllaços d'interès:

martes, 17 de abril de 2012

ALEKSANDRA MIJÁILOVNA KOLLONTÁI

Va néixer en una família aristocràtica a Sant Petersburg el 19 de març de 1872 i va morir a Moscou el 9 de març de 1952. Va ser una destacada política comunista, revolucionaria i feminista, defensora dels drets de la dona.
Alexandra Kollontai

Va ser educada per un professor particular a casa. Des de molt jove es va interessar pel marxisme i va estudiar Història del Treball a Zurich. Es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1899.

Va participar en els esdeveniments revolucionaris de 1905, desprès de la matança d’obrers davant del Palau d’Hivern. Va treballar escrivint articles i organitzant a les treballadores russes. Va haver d’exiliar-se arrel de la publicació d’un article seu titulat Finlàndia i el socialisme en el que animava als finlandesos a revoltar-se contra l’ocupació russa. Això li va donar l’oportunitat de viatjar per tota Europa, i entrar en contacte amb diversos partits polítics en països com Alemanya, Gran Bretanya o França.
Va viatjar per Europa i va entrar en contacte amb partits polítics de diversos paísos

 Es va oposar activament a la Primera Guerra Mundial i va participar en la conferència de Zimmerwald el 1915. En aquesta època es va unir als bolxevics i va viatjar per diversos països fent campanya contra la guerra.
Quan van començar els incidents que portaran a la Revolució d’octubre, va tornar a Rússia on va ser membre del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd. Va donar suport a Lenin en la seva visió dels soviets com organismes per l’exercici del poder i la necessitat de superar la revolució burgesa. Pocs mesos abans de l’octubre de 1917 va ser elegida membre del Comitè Central del Partit i va votar a favor de la insurrecció i la presa del Palau d’Hivern per construir un Estat obrer.

Després de la presa de poder, Alexandra Kollontai va ser escollida Comissària del Poble per l’Assistència Pública. Va ser una de les que més van treballar per aconseguir els drets i les llibertats de les dones, modificant aspectes de les lleis que feien que la dona estès subordinada a l’home, li negaven el dret a vot, li atorgaven salaris inferior als homes i treballs amb pitjors condicions que els homes. 
Com a Comissària del Poble també es va fer càrrec dels nens orfes



La Revolució va aconseguir posar les bases per la igualtat real entre homes i dones, alliberant les relacions familiars i les relacions sexuals. Es va aprovar el divorci i el dret a l’avortament, i es va atorgar a les dones beneficis socials en forma de salaris de maternitat, guarderies i llars d’infants. A més es van desenvolupar campanyes informatives per donar a conèixer a les dones els seus nous drets.
Kollontai va tenir nombrosos enfrontaments amb els seus camarades homes, des d’una indiferència hostil, negaven la necessitat de la lluita pels drets de les dones i veien l’emancipació femenina com una qüestió supèrflua. 

El 1918 va ser una de les organitzadores del Primer Congrés de Dones Treballadores de Rússia. D’aquest congrés va néixer el Zhenotdel, un organisme dedidat a promoure la participació de les dones en la vida pública, en projectes socials, i a lluitar contra l’analfabetisme. El Zhenotdel tenia la seva pròpia revista anomenada Kommunitska (Dona comunista) i Kollontai n’era part del Consell editor. Tots els esforços i treballs d’aquest organisme van aconseguir posar les bases per al sorgiment d’una dona nova a tota Rússia.


El 1921 Kollontai va ser cofundadora de la Oposició Obrera, que juntament amb els dirigents dels treballadors metal·lúrgics demanaven que les empreses fossin dirigides pels sindicats i poder elegir també els administradors dels treballadors. El Congrés del partit va ordenar dissoldre aquest grup.
Alexandra Kollontai va quedar marginada i va perdre la seva influència política. L’any 1923 va entrar formar part del servei diplomàtic. Va ser nombrada ambaixadora de la Unió Soviètica (la primera dona ambaixadora de la història) a Noruega, posteriorment a Suècia i Mèxic. Aquest exili la va salvar, primer de les deportacions que a partir de 1927 van afectar als seus companys de l’Oposició Obrera, i una dècada més tard de morir executada quan un a un, els antics dirigents dels bolxevics van ser executats.
Alexandra Kollontai al seu despatx de l'Ambaixada Russa


Durant el mandat d’Stalin es van revocar part de les mesures que garantien la plena igualtat de la dona i la seva emancipació copleta. I es va penalitzar de nou l’homosexualitat (1934) i l’avortament (1936). Es va reactivar la política a favor de la família i natalista, i es va reintroduir l’educació separada per sexes. El divorci no es va prohibir, però es van augmentar les taxes i el procediment es va fer més llarg i difícil. Però la massiva participació de les dones soviètiques en la guerra contra el nazisme els va tornar els drets que havien perdut.

Alexandra Kollontai es recordada com una de les precursores del moviment feminista. 

Enllaços: