jueves, 3 de mayo de 2012

YOKO ONO. L'artista famosa més desconeguda del món.


Sempre relacionem el nom de Yoko Ono amb el de John Lennon. Però Yoko Ono existia molt abans de conèixer en John. De fet es van conèixer en una galeria on ella exposava la seva obra, quan ja era una artista establerta, exploradora d’allò irreverent, d’allò conceptual i de la interpretació. A partir de la seva unió amb Lennon, la carrera artística i pública de Yoko Ono va patir una profunda transformació, i es va convertir en una figura molt popular, valorada més per la seva relació amb el músic que per la seva activitat artística, que va quedar eclipsada. El propi Lennon deia que Yoko era la artista famosa més desconeguda del món”.

Sense cap mena de dubte, Yoko Ono és una de les artistes més excepcionals del panorama artístic contemporani durant l’època dels seixanta i setanta. Quan encara era minoritari la presència femenina en la avantguarda de l’art contemporani. Un paper protagonista i realment influent en la gestació i desenvolupament de les tendències més carismàtiques de l’art d’avantguarda del moment: art conceptual i el moviment Fluxus.
 
Podem afirmar amb tota seguretat que és la primera vegada en la història, que les dones tenen un paper tant actiu en la creació d’un moviment. Els seus treballs no només van ser paral·lels als dels altres membres del grup, liderat per l’artista lituà Georges Maciaunas, sinó que en molts casos van suposar les bases sobre les quals posteriorment es desenvoluparia el Performance Art tal i com el coneixem avui en dia. A més a més de ser, en molts casos les pioneres de l’art protofeminista.

Els Chambers Concerts, també anomenats Chambers Music Series, que són considerats com els catalitzadors inicials més importants del moviment Fluxus, van ser organitzats per Yoko Ono al seu àtic-apartament situat a Chambers Street de Nova York.
"Solo for Double Bass" primer concert Fluxus

 La seva biografia artística l’acredita com una dona independent, segura en els seus principis ètics i estètics, exploradora dels processos de creació més variats i dels llenguatges expressius: compositora, cantant, poeta, performance, creadora de pel·lícules i vídeos experimentals; on sempre ha vorejat els límits  i els ha traspassat sense por.
El diàleg, tant amb l’espectador i com amb l’obra, és un element capital de les propostes estètiques i reflexives de Yoko Ono.

Les obres conceptuals que ha elaborat al llarg de la seva biografia artística necessiten de la participació de l’espectador per completar-se. Un fort compromís ètic i estètic amb valors universals de pau, justícia i llibertat han estat expressats per l’artista coherentment, no tan sols en les famoses accions pacifistes realitzades amb el seu marit John Lennon contra les guerres de Vietnam i Corea, si no també en cada un dels seus projectes que ha iniciat fins al dia d’avui.
"8 dies ficats al llit per la pau" performance protesta 1969

És autora de pel·lícules com Cut Piece, Fly i Bottoms. En col·laboració amb el seu espòs John va crear peces com el cartell “La guerra ha acabat/si vostés volen” i films com Apotheosis, Clock, Freedom Films i Imagine. Per la Bienal de Venècia va disenyar La memòria d’Antón, una instal·lació artística amb la qual fa un homenatge a la vida de les mares a través de la mirada d’un fill, Antón, un ésser totalment imaginari.

La memòria d'Anton (instal·lació)

En Trance i Ex It són una síntesi del pensament de l’artista i de la concepció formal d’un art creat per sentir-lo i viure’l directament. Ambdós projectes poden ser considerats, indistintament, com un conjunt unitari compost de diverses accions i instal·lacions seleccionades i integrades segons un únic argument, fet que li atorga múltiples i variats nivells de lectura i interpretació, o bé com una sèrie oberta d’obres que mantenen cada una d’elles , la seva pròpia autonomia tot i conviure una contiguament a l’altra.

L’any 2009, La Biennal de Venècia va distingir Yoko amb un Lleó d’or per la seva trajectòria. L’organització de la Biennal de l’Art va elogiar la seva figura i la seva obra. I la va definir com “la figura clau de l’art de la segona postguerra mundial i com la pionera de l’art conceptual”.
A propòsit d’aquest premi, va ser entrevistada per la revista Art. L’entrevista es va centrar exclusivament en la seva carrera artística. En aquesta entrevista, Yoko va confessar que se sentia emocionada al veure reconeguda la seva trajectòria artística després de 50 anys amb el Lleó d’or de la Biennal de Venècia, i alhora sorpresa, ja que segons ella, era tradició criticar la seva obra en els món de l’art. 
2009 premi Lleó d'Or de la Biennal d'Art de Venècia

Durant diverses dècades havia observat com els seus col·legues masculins cridaven més l’atenció que ella amb treballs similars, i com s’escampaven nombroses mentires sobre ella i el seu marit per tot el món. També explica perquè des de les seves primeres obres, trobem un punt de vista feminista. Segons la pròpia Yoko Ono: “Sóc feminista perquè sóc persona. Allò que et fan hauria de consternar-te. Moltes persones solament són meitat persones perquè tenen por de fer. Jo faig tot això per ésser una persona complerta”.

Per saber-ne més:
Cut Piece (performance) 
Yoko Ono: la gran artista desconocida 

Facebook.com/yokoonopage/

2 comentarios:

Nasara dijo...

Ostres, no tenia ni idea que Yoko Ono fos una artista tant rellevant. Ja veus, corroboro el que ens expliques, va ser eclipsada per Lennon. Quina llàstima!
M'agrada el bloc! M'hi quedo!

Un petó!

Judith MG dijo...

Gràcies!

Ja veus, en John Lennon tenia raó, la Yoko era l'artista famosa més desconeguda del món... però ha de canviar! Estem aquí per donar veu a les dones!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...