miércoles, 6 de junio de 2012

Les noies del ENIAC (1946-1955)

Sabies que...Les primeres programadores de la història, van ser un grup de dones matemàtiques reclutades per l’exercit dels EEUU.

ENIAC, Electronic Numerical Integrator And Computer
Durant la Segona Guerra Mundial, l’artilleria apuntava les seves armes utilitzant bales de tir, que incloïen les trajectòries que podien seguir els míssils en funció del tipus d’arma, la zona geogràfica o la direcció i velocitat del vent. Aquestes taules es confeccionaven a la base militar d’ Aberdeen Proving Grounds, Pennsylvania.
Cada taula incloïa unes 3000 trajectòries, i cada trajectòria necessitava uns 750 càlculs. Aquests es realitzaven manualment per les “computer”, dones amb estudis en matemàtiques.

A conseqüència de la gran cantitat de càlculs, l’exèrcit va establir un conveni amb la Moore School of Electrical Engineering, de la Universitat de Pennsylvania, ja que allí s’estaven utilitzant unes formes molt primitives d’ordinadors. L’any 1943 l’exèrcit va aprovar la construcció de la primera computadora de propòsit general basat en circuits elèctrics, el ENIAC dissenyat per John W. Mauchly (1907-1980) y John Presper Eckert (1919-1995).

Fotografia parcial de l'ENIAC

El ENIAC es va acabar el 1946, i ocupava una superfície de 167m2, pesava 27 tones i media 2,5 metres d’alçada i 24 de longitud. Tenia 17.468 llums electròniques, 7200 díodes de cristall, 1500 relés, 70000 resistències 10000 condensadors i 5 milions de soldadures.


La màquina era 1000 vegades més ràpida que les seves predecessores i podia calcular més de 5000 sumes i 360 multiplicacions per segon.
El seu funcionament es controlava manualment utilitzant cables que s’inserien  en 6000 endolls. Per programar-lo era necessari canviar, connectar i reconnectar els cables com es feia en l’època de les centrals telefòniques. Aquest treball podia necessitar diversos dies depenent del càlcul que havia de realitzar.

El 1947, l’ENIAC es va traslladar a la base militar d’Aberdeen, on es va utilitzar en secret fins el 1955 per calcular les trajectòries dels míssils nuclears que es construïen a Los Álamos.


LES NOIES DEL ENIAC


A les fotografies que es conserven del ENIAC hi apareixen varies dones. Semblen "Refrigerator ladies", models de l’època que posaven amb els frigorífics en la publicitat. No obstant, les noies del ENIAC van ser alguna cosa més que reclams publicitaris d’una màquina sofisticada.
Les feines de programar l’ENIAC van ser assignades a sis dones, expertes computers  de la Moore School. A causa del caràcter secret dels càlculs, primer descrivien les instruccions per resoldre un determinat problema sobres els plànols de la màquina, i després accedien a la sala on estava instal·lat l’ENIAC per configurar-lo. En aquesta tasca es podia passar dies, però un cop realitzada, els càlculs per descriure una trajectòria tardava únicament 10 segons.
Les noies de l’ENIAC desenvolupaven les bases de la programació dels ordinadors: van crear la primera biblioteca de rutines i les primeres aplicacions de software. 



Betty Snyder Holberton (1917-2001) va participar després al UNIVAC I, el primer ordinador controlar mitjançant instruccions introduïdes per teclat. Va contribuir al desenvolupament del C-10, prototip dels llenguatges de programació moderns, i va escriure el primer paquet d’anàlisi estadística que va ser utilitzat en el primer cens dels EEUU. El 1950. Juntament amb Grace Hopper va participar en el desenvolupament dels primers estendards per COBOL i FORTRAN. El 1997 va rebre el premi Ada Lovelace, un dels més importants en aquest camp. 




Betty JeanJennings Bartik (1924) va formar part de l’equip que va transformar el ENIAC en un ordinador amb programes emmagatzemats. Després de treballar amb el BINAC i el UNIVAC I, es va convertir en editora per Publicacions Auerbach, pionera en tecnologies de la informació. El 1981 va ingressar a Data Decisions. La Northwest Missouri State University té un museu dedicat a la seva persona. I el 2008 li va ser concedit el premi Computer History Museum.


 Ruth Lichterman Teitelbaum (1924-1986) es va traslladar el 1947 a Aberdeen juntament amb l’ENIAC, on va ensenyar la següent generació de programadores a utilitzar la màquina.


Kathleen McNulty Mauchly Antonelli (1921-2006) també es va traslladar a la base militar d’Aberdeen, on el 1948 es va casar amb John W. Mauchly, un dels enginyers que van crear l’ENIAC.


Frances Bilas Spence (1922) es va casar amb un enginyer electrònic de l’armada que també va treballar a l’ENIC. Va deixar el seu lloc per cuidar de la seva família.



 Marlyn Wescoff Meltzer va renunciar al seu lloc abans del trasllat del ENIAC per contraure matrimoni.


Curiositats:
D'esquerra a dreta: Kathy Kleiman (historiadora del ENIAC), Jean Bartik, Marlyn Meltzer, Kay Antonelli; Betty Holberton.
  • El seu treball mai va ser reconegut oficialment en el seu moment. Per això se les va anomenar “Refrigerator ladies” com si fossin les models per anunciar la màquina enlloc de les expertes que el programaven.
  • La seva tasca no va ser reconeguda fins als anys 80 del segle passat.
  • Van ser considerades professionals de segona fila i relegades a simples subordinades. Tot i que ha quedat demostrat que van ser molt bones en la seva feina, hàbils matemàtiques i lògica, i el més important es que van desenvolupar tècniques de programació.
  • El reconeixement oficial els va arribar el 1997, quan “les noies de l’ENIAC” van ser guardonades amb el “Hall of Fame Award” de la Women in Technology International Association, una entitat que promou el reconeixement de l’aportació femenina a la Indústria.  


Per saber-ne més:



1 comentario:

Sandra Ferrer dijo...

Desconeixia totalment aquesta història. Un cop més, el paper de les dones, quan ha estat excepcional, s'ha intentat de treure-li importància, tot i que, per sort, tard o d'hora la història els ha donat el seu reconeixement.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...