jueves, 21 de marzo de 2013

JOANA RASPALL I JOANOLA


Escriptora, lexicòloga, bibliotecària i defensora dels valors de la dona.

Aprofitant que avui és el dia de la poesia, des del Dona havia de ser volem retre aquest petit homenatge a Joana Raspall. Bibliotecària, salvadora de llibres durant la guerra civil, escriptora i denfensora dels valors de la dona. A més a més, coincideix en que el 2013 es commemora "L'Any Joana Rapall".

Joana Raspall

Neix l'1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta. Al cap de tres anys la família es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha residit des de llavors. Com la mare és d'origen francès, als onze anys va a un internat a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar de Catalunya.

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys vint i trenta: El Eco del Llobregat, Camí Claror, etc. Des d’aquesta última, encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu. El seu amor als llibres, porta a la Joana Raspall a preparar-se per a les proves d’accés a l’Escola de Bibliotecàries. Fa les pràctiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, i després, en acabar els estudis, en plaça de substituta també hi treballarà fins que s’acaba la Guerra Civil.
Joana Raspall recitant

Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco; totes dues viatgen amb els llibres fins a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. En aquells dies, veient que en un racó de l’Ajuntament algú ha portat unes caixes de llibres que pertanyien a la biblioteca dels Marquesos de Castellbell de Can Falguera, dóna avís al Sr. Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, per si creu convenient que siguin traslladats.

Joana Raspall

Després de la guerra, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, metge i Cap de Sanitat de Sant Feliu, amb qui té tres filles i un fill. Des de llavors es dedicarà a ajudar-lo al despatx de la consulta. Reprèn la seva tasca literària, sempre en català. Així, comença a escriure i a publicar textos en català en els espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També  rep a casa seva tothom que vol fer classes de català i comença la creació de les fitxes de mots sinòmins, que anys després donaran vida als treballs "Diccionari pràctic de Sinònims, el "Diccionari de locucions i frases fetes" (premi  Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el "Diccionari d’homònims i parònims".

La seva tossuderia per apropar la poesia a la gent jove fa que el 1974, a partir del projecte que ella presenta, es creï el Premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves. Des d’aquesta data ha participat sense interrupció en les tasques del Jurat i ha intervingut activament en l’organització de l’acte anual de la concessió del premi i en la presentació del llibre guardonat. Actualment, és la Presidenta d’Honor del Jurat.
Participa en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l'escriptura d'una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, "L’invent", rep el premi Cavall Fort 1969.  

Joana Raspall, 1963, sopar del Premi de Teatre Joan Santamaria

Joana Raspall retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura i sempre amb una capacitat d’il·lusionar més que d’il·lusionar-se. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present i sempre palesa la seva capacitat crítica i autocrítica. Col·labora a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.
L’any 1990, juntament amb integrants de la Comissió del Premi Martí Dot, posa en marxa la “Tertúlia Literària” per tal de crear un marc d’intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia.
Durant tots aquest anys, participa en tertúlies i actes literaris, visita escoles i comparteix xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat i, sobretot no deixa mai d’escriure poesia.

L’Associació de dones Casal de la Dona, aprova el 2004, la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.

L’any 2008, l’Ajuntament acorda assignar el nom de Joana Raspall a un dels vials de nova creació de la ciutat.

En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix l’any 1981, “Petits poemes per a nois i noies”, que va rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d’Or. Però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: "Bon dia, poesia" el 1996, "Versos amics" el 1998 i "Concert de poesia" el 2004. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica llibres de poesia per a joves, com "Llum i girasols" el 1991, i altres volums per a adults, fins al 2007, quan publica la seva primera novel·la, "Diamants i culs de got". El 2008 es publica un recull de narracions, "El cau de les heures", seguit de “El calaix del mig i el vell rellotge” i tres llibres de poemes per a adults, dos amb l’estil de Haikus i Tankes i un de poesies on resumeix la seva vida, “El jardí vivent”.
Diverses són les seves creacions en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com les seves col·laboracions en articles de premsa i llibres diversos.

 
He trobat uns quants mots
al món de la poesia
no vull quedar-me’ls tots!
Si t’agrada llegir
et faran companyia
ens els podem partir.
(Joana Raspall)

Per saber-ne més:

Escriptors catalans: Joana Raspall

La literatura de Joana Raspall

miércoles, 13 de marzo de 2013

SOFIA CASANOVAS: CORRESPONSAL DE GUERRA, POETESA, NOVELISTA, PERIODISTA I MARE

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Lutoslawski, era més coneguda com Sofia Casanova, escritora gallega i una de les primeres dones corresponsals de guerra d'Europa.

Sofia Casanova

Va néixer a La Coruña el 30 de setembre i va morir a Poznan (Polonia) el 1958. Amb una gran formació i esperit de lluita, va destacar com a poetesa, novelista i periodista de guerra.

Quan era molt jove la seva família es va traslladar a Madrid, allà va poder estudiar i formar-se. Amb 15 anys ja era una habitual de les tertúlies intelectuals. En aquest cercles va coneixer el professor, filòsof i diplomàtic Wincenty Lutoslawskicon, amb qui es va casar el 1887. Posteriorment, el matrimoni es va mudar a Polonia.

L'any 1096 quan es funda la Real Acadèmia Galega, ja tenia treball i reconeixement a nivell mundial, motiu pel qual va ser nombrada membre d'aquest organisme. Posteriorment el 1952 se li va concedir per unanimitat el títol d'acadèmica d'honor.

Membres de l'Acadèmia Galega

El matrimoni només va tenir filles, aquest fet va ser que Sofia i les seves filles fossin repudiades pel pare i la família paterna, ja que no perpetuaven el seu cognom. Aquesta fet va portar-la molt cops a viure al límit de la misèria. Per aquest motiu, l'any 1907 va treballar com a cronista de guerra al front polac i com infermera per la Creu Roja a Varsòvia.

Homenatge a Sofia Casanova, 1919 Sporting Club de La Coruña
Però ìnfortunis a part, Sofia va ser una gran escritora. Va publicar novel·les, contes i una comedia, a més de 1200 articles periodístics en revistes gallegues, espanoles, hispanoamericanes i polaques.
A més de la seva faceta literària, va impartir nombroses conferències sobre la situació de la dona i les relacions internacionals, tant a Espanya com a Polonia. I va traduïr nombroses obres clàssiques polaques i russes al castellà.

Sofia va adoptar una postura pacifista i antibèl·lica, i així ho va manifestar en les seves cola·laboracions a la premsa durant la Guerra del Rif (Marroc) i la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquesta postura també queda molt clara en les cròniques que escriu des de Polonia i Russia (recollides al llibre "De la guerra" 1916).

Va tornar a Galicia completament arruinada i gairebé cega. El 1938 va visitar La Coruña per darrer cop, i va començar l'etapa més dura de la seva vida, com a conseqüència de l'ocupació nazi del territori polac i de la Segona Guerra Mundial.

Per saber-ne més:

A maleta de Sofia (documental)
La primera corresponsal de guerra
Sofia Casanova (youtube)

Curiositats:

- Va entrevistar Leon Trotsky
- Va exercir com a corresponsal de guerra durant la Primera i la Segona Guerra Mundial

jueves, 7 de marzo de 2013

ORIGEN DEL 8 DE MARÇ





Perquè commemorem el dia 8 de març?

Com sorgeix aquesta idea?

Qui la va impulsar?

Tot i que és una celebració anual, segur que moltes de vosaltres, no en sabeu l'origen. I es que van ser una sèrie d'aconteixements, i no un fet aïllat, el que va donar origen a aquesta diada.

La celebració del Dia Internacional de les Dones, s'emmarca doncs, en un context històric, socioeconòmic i ideològic ampli: les primeres conferències de les dones socialistes a Europa, les vagues del sector tèxtil als EEUU, el posicionament de les dones russes, són elements que es concatenen en el temps i juguen un paper que cal que no es perdi en l'oblit.

"Shirtwaist"



1909/1910- Vaga del sector tèxtil novaiorquès. Els llocs de treball de la industria tèxtil sempre han estat ocupats per una majoria de mà d’obra femenina a tots els països, sobretot pel que fa al personal de línia, les escales jeràrquiques més baixes. Triangle Shirtwaist Company (SC) és una companyia ubicada al centre de Manhattan (Nova York) La firma confecciona “shirtwaist”, peces de vestir femenines molt en voga a finals del segle XIX i inicis del XX. Conjuntament amb una faldilla llarga fins als turmells, forma part del vestit de diari de les dones. Les condicions en què es treballa als inicis del segle passat són les següents: Jornades laborals de vuit del matí a sis de la tarda, dissabtes inclosos. Descans de ½ hora per dinar. 56 hores setmanals que arriben fàcilment a les 70 en períodes de més activitat. Salaris misèrrims, condicions insalubres i perilloses. És el marc usual en el sector tèxtil de l’època. Els/les treballador(e)s, majoritàriament són dones joves immigrants que a penes parlen l’anglès. 
Treballadores tèxtils Mill Cotton Company 1908

El 27 de setembre de 1909 succeeix un incident a la Triangle SC. 400 treballador(e)s es llencen al carrer. La Lliga de Dones, una associació progressista de dones blanques de classe mitja se solidaritza amb la causa de les dones immigrants treballadores per lluitar pels seus drets.

Aquell 27 de setembre ajuden els piquets de les obreres, fent una barrera humana per protegir-les dels matons i de la provocació de la policia. Poc desprès, organitzen una assemblea històrica on es convoca una vaga general de tot el sector tèxtil.

La marxa del Triangle s’estén. La reivindicació de millores en les condicions laborals és seguida per tot el país i desemboca en una vaga general a finals de novembre de 1909. Marxen més de 20.000 treballadors(e)s.

La vaga dura tretze setmanes. Es dóna per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats són desiguals: 339 firmes pacten amb els seus treballador(e)s. 13 companyies -entre elles la “Triangle Shirtwaist Company (SC) ” no arriben a acords.



Estem a Europa. Corre l’any 1910. La II Conferència Internacional de Dones Socialistes es reuneix a Copenhaguen. A proposta de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes es proclama de forma unànime “el Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Són més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides en el parlament finés. Amb això, Zetkin aconsegueix reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països, al temps que fa de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional.
Clara Zetkin i Rosa Lúxemburg


L’any 1911. Conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l’any anterior, el Dia Internacional de les Dones se celebra per primera vegada el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es fan mítings als quals assisteixen més d’un milió de dones i d’homes. Es demana el dret a votar i a ocupar càrrecs públics. S’exigeix el dret a la formació, al treball i a la no discriminació laboral.



No ha passat ni una setmana de la primera celebració del Dia Internacional de les Dones. És un dissabte. Són les 4:40 de la tarda. A les tres últimes plantes de l’edifici de 10 pisos, hi estan treballant 600 persones, la majoria dones. Els caps mantenen les portes tancades per “evitar els robatoris”. De forma fortuïta es declara un incendi. Es propaga en minuts. Tot succeeix en mitja hora. Només hi ha una sortida d’emergència en tot l’edifici. El foc s’escampa per les tres últimes plantes de l’edifici. Algunes de les dones poden escapar, però ràpidament la sortida d’emergència queda tallada pel foc.

Imatge de l'incendi de la fàbrica Triangle


Els amos també es troben a l’edifici. Surten per dalt, per la teulada.El personal desconeix aquesta possibilitat ja que sempre han fet servir els ascensors per arribar a la feina. El dia de l’incendi un dels dos ascensors no funciona.
50 cossos cremats es troben a la novena planta. D’altres, estavellats i mig cremats al carrer. Mai no s’havia vist una tragèdia d’aquestes característiques. El saldo és de 141 persones mortes. 125 són dones d’entre 16 i 23 anys. En la seva majoria immigrants italianes i jueves.

Victimes de l'incendi
Els funerals per les víctimes van ser multitudinaris


Ningú no sap com ha començat l’incendi, tot i que abans ja n’hi havia hagut quatre més. De fet, l’edifici s’havia declarat com insegur per les autoritats per la insuficiència de sortides d’emergència. L’esdeveniment té importants repercussions a la legislació laboral dels Estats Units. Des d’aleshores, les commemoracions del Dia Internacional de les Dones sempre es farà referència a les condicions laborals que condueixen al desastre.


Si bé, tant la vaga com l’incendi formen part de l’univers simbòlic del naixement del Dia de les Dones, altres elements històrics ajuden a configurar-lo. 

Les dones comencen a celebrar mítings durant el mes de març per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb altres dones, en el marc dels moviments en pro de la pau que sorgeixen en vigília de la primera guerra mundial.


Alexandra Kollontai


A Rússia, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1913. Fou promogut en gran part per la líder del moviment proletari de dones russes, Alexandra Kollontai (1872-1952) no com una celebració de totes les dones sinó només de les dones proletàries. Per aquest motiu, encara avui, les organitzacions polítiques d'esquerra anomenen el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.


Dones treballant en una fàbrica d'armament


El 23 de febrer de 1917 (8 de març del calendari occidental), les obreres d'una fàbrica d'armament de Petrograd es van amotinar per la manca d'aliments i el seu elevat preu. Les dones russes es declaren en vaga amb el lema de "pa i pau". L’amotinament de les dones russes davant de la falta d’aliments, dóna inici al procés que porta a la Revolució Russa el mes d'octubre d’aquell mateix any. Quatre dies després el Tsar abdica. El govern provisional concedeix a les dones russes el dret al vot.


Aquest fet, que cal emmarcar en el procés revolucionari que va culminar el mes d'octubre del mateix any, és el que va donar lloc a què el dia Internacional de la Dona es passés a celebrar, sense cap més canvi fins als nostres dies, el 8 de març.
 

Malgrat l’esclat de la II Guerra Mundial, el Dia Internacional de la Dona es va seguir celebrant, però donant un altre caire a la celebració. L’any 1944, en l’acte que va tenir lloc a Londres, es va configurar al voltant de la pau. L’any següent, també a Londres, s’impulsava la necessitat d’elaborar una carta on s’incloguessin els drets polítics, socials, econòmics i educacionals de les dones, proposta que es va dedicar a promoure una comissió creada per les Nacions Unides. Però no va ser fins l’any 1977, que les Nacions Unides van adoptar una resolució que convidava tots els països a consagrar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de Març va esdevenir aquest dia de reconeixement.



Per saber-ne més:



Los Orígenes la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 / Ana Isabel Álvarez González.

Los Derechos de la mujer : desde los orígenes hasta nuestros días / Ney Bensadon.