martes, 17 de septiembre de 2013

Indira Gandhi, líder, estretega, pensadora i política

 Indira Gandhi
इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी

Indira Priyadarshini Gandhi , va néixer a Nova Delhi el 1917. Va ser l'única filla de Kamala Nehru i Jawaharlal Nehru, heroi naciconal i primer ministre de l' Índia. Va adoptar el cognom dels seu marit, Feroze Gandhi, sense parentiu amb Mahatma Gandhi. 

Va començar la seva carrera política com aliada del seu pare, però a la seva mort, es va convertir en la seva hereva política, i en una de les dones amb més poderoses de l' Índia.

Tot i ser filla d'una família important, Indira Gandhi va tenir una infancia difícil, marcada pels contants atacs i pressions a les que es veia sotmés el seu pare, polític independentista.


 
Una jove Indira Gandhi

El 1938 ingressa al Partit del Congrés, on va participar activament en la lluita per la independència de l'Índia, dirigida pel llegendari Mahatma Gandhi.
Quan es va aconseguir la independència, l'Índia va passar a tenir un sistema polític-governamental controlat per la família Nehru, així doncs Jawaharlal Nehru va esdevenir Primer Ministre del país. Dins aquest context sorgeix la fígura d' Indira, la qual es va convertir una la figura clau de suport del seu pare. Es va mudar amb ell a la residència presidencial, i va acompanyar-lo en tots els seus viatges, coneixent als principals polítics de l'època, i desenvolupant un rol important com a figura pública.
El 1959 va esdevenir la Líder del Partit del Congrés. I el 1964, quan mor el seu pare es nomenada Ministra d'Informació i Radiodifusió, càrrec que exercirà fins el 1973. Però la prematura mort del primer ministre Shastri el 1966, la va impulsar a convertir-se en Secretària General del Partit del Congrés, i per extenció en Primera Ministra de l'Índia.Va exercicr de Presidenta del Partit i de Primera Ministra durant 15 anys.

Va ser una gran estratega i pensadora, que va ocupar una posició molt elevada per una dona en una societat tan patriarcal. Va saber aprofitar aquesta situació, i utilitzar tots els mitjans al seu abast disponibles per consolidar el seu poder i autoritat com a primera ministra, i com una de les dones més poderoses del món.

Com a líder, va portar l'Índia a la industrialització i va recolzar la independència del Pakistan Oriental. Durant el seu govern va mantenir bones relacións amb l'Unió Soviètica, però en canvi va mantenir una relació distant amb els Estats Units, per la seva política d'esquerres. Indira va lluitar contra el nacionalisme sij al Panyab (que volien un estat confesional sij). Per sofocar aquesta revolta va organitzar una maniobra militar, que va provocar un enfrontament entre militars i nacionalistes i va deixar centenars de morts civils, i un gran malestar en la minoria sij.

El 1984, quan anava a una entrevista amb l'actor Peter Ustinov va ser assassina pels seus guardaespatlles, va rebre 31 impactes de bala. Els guardaespatlles formaven part de la minoria sij, i van ser abatuts poc després.

Per saber-ne més:


Bibliografia:

miércoles, 4 de septiembre de 2013

DOLORS PIERA I LLOBERA, Mestra progressista i feminista

Nascuda a Puigverd d’Agramunt (Lleida) al 1910 era filla d’un mestre progressista, el seu pare li inculca la passió per la pedagogia. A l’Escola Normal de Lleida, hi té com a professora Pepita Uriz. Dolors Piera exerceix de mestra a Vilafranca del Penedès i contribueix a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT).



Organitza amb els seus companys i companyes la celebració del Primer de Maig. Durant el bienni negre (1934-36), l’expedienten per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès. A casa seva, hi ha la redacció de l’Escola Proletària, òrgan de la FETE, de la qual és delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.


Destaca la seva actuació en les Joventuts Socialistes i en la redacció d’Iskra. És la secretària femenina del Comité Executiu del PSUC i una de les organitzadores del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona el 1937 d’on sorgeix la Unió de Dones de Catalunya. Dolors n’és la secretària general.

Col·labora en la revista Companya i promou l’Ajuda Infantil de Rereguarda. El 1937, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, acompanya la Passionària al míting del Velòdrom d’Hivern, a París.

El 1939, s’exilia i treballa en l’Oficina Internacional per a la Infància de París. Quan esclata la II Guerra Mundial, la detenen i passa quatre mesos a la presó de Fresnes.
retrato de Dolors Piera
Quan en surt, ella i el seu germà Josep es veuen obligats a marxar de França. Amb el transtatlàntic Cuba viatja a la República Dominicana i després s’instal·la a Xile, on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills.

La lluitadora antifeixista torna a exercir la docència. És la sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més tard, la directora del Colegio Andersen. Com a feminista ajuda a organitzar el primer Congreso de Mujeres de Santiago i celebra el Día Internacional de la Mujer a la Universitat de Xile.
L’any 2002 va morir a Santiago de Xile.

Homentage a Dolors Piera, "Per una escola co-educadora: Homenatge a Dolors Piera, mestra i política republicana".
 





Per saber-ne més:

Biografia Dolors Piera

Mestres de la República: Dolors Piera
 
Les dones d'Esquerra Republica de Catalunya 1931-1939

Antonieta Jarne: Geografías familiares bajo la dictadura franquista: exilio, clandestinidad, prisión

Identidad,compromiso y militancia del exilio femenino

Les dones del PSUC


Curiositats:

La UdL té el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones, que neix fruit de l'esforç del SIED (Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona) per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Amb la creació d’aquest centre, únic a la xarxa d’universitats catalanes, la Universitat de Lleida adquireix el compromís de treballar en aquest sentit en l’àmbit universitari i en la societat en general.

Centre Dolors Piera d'Igualtat d'oportunitats i promoció de les dones