martes, 29 de octubre de 2013

SHAKUNTALA DEVI, LA COMPUTADORA HUMANA

A mi, que sóc de lletres pures, les matemàtiques sempre m'han produït un malestar general, incapaç d'entendre les derivades, les tangents... i totes aquestes coses que la meva memòria ha borrat de soca-arrel, em quedo fascinada quan descobreixo la figura de Shakuntala Devi, la computadora humana. 


Sense cap tipus de formació, Shakuntala va néixer amb un do per les matemàtiques i amb una capacitat pel càlcul mental prodigiosa...



 Coneguda com la "Dona ordinador" o "la maga de les matemàtiques", ha passat a la història per la seva capacitat a l'hora de resoldre càlculs mentals.

Va néixer a Bengaluru (India) el 4 de novembre de 1929. El seu pare era un brahman que va renegar de la seva casta i que es va negar a convertir-se en sacerdot. Treballava en un circ com a trapecista i domador de lleons.
Va ser el primer en adonar-se de la capacitat de Shakuntala. A l'edat de tres anys, la filla va guanyar al pare en una partida de cartes, per que havia memoritzat tots els números que anaven sortin.

I així va ser com va començar la seva trajectoria, mostran les seves habilitats al circ, i en espectacles de carrer que concertava el seu pare. Als sis anys va fer una important exhibició la la Universitat de Mysore, i va començar una gira per diverses universistats.


Shakuntala Devi durant una demostració als empleats del State Bank of India de Nova York, el 1976

El 1982 va saltar a la fama internacional al guanyar el récord Guiness per multiplicar dos números de 13 dígits en tansols 28 segons. Els números eren 7686369774870 per 2465099745779 i el resultat: 18947668177995426462773730.

La seva capacitat matemàtica li va reportar molts èxits:

  • Va començar demostrant les seves habilitats al circ, i més tard en gires organitzades, i aviat va començar a guanyar més diners que el seu pare amb els lleons.
  • Als cinc anys s'havia convertit una experta en la resolució de problemes matemàtics.
  • Si se li donava una data del segle passat, era capaç de calcular quin dia de la setmana havia sigut (dilluns, dimarts...).
  • El 1950 va realitzar un tour per Europa. Els periodistes de la BBC van pensar que l'havien fet equivocar quan Devi els va donar una resposta a un problema diferent de la solució que ells tenien. En realitat, més tard es va confirmar que ells estaven equivocats, i que la resposta de Shakuntala era la correcta.
  • A Roma va passar una cosa similar quan "experts universitaris" la van posar a prova i no van poder sumar els números correctament.
  • El 1976 va resoldre l'arrel cúbica de 188'132,517 en el temps que es va tardar a fer la pregunta.
A més de les matemàtiques, Shakuntala Devi també es va dedicar a l'astrologia, va escriure novel·les i fins i tot un llibre de cuina.


També cal destacar la seva faceta pedagògica, ja que va escriure molts llibres de matemàtiques per als nens, i facilitar la comprensió de les matemàtiques.
En un dels seus llibres Mathability. Desperta el geni matemàtic del teu fill, va escriure: "les matemàtiques et donen un propòsit, un objectiu, una llum que t'ajuda contra la inquietud". Altres llibres seus són: El meravellós món dels números, El delit dels números, o Supermemòria: pot ser teva.

Es va crear la Fundació Educativa Shakuntala Devi, per transmetre les tecniques que havia desenvolupat per assimilar i simplificar les matemàtiques per als estudiants, per tal que perdesin la por i superesin la fòbia als números de molts joves.



Per saber-ne més:





miércoles, 23 de octubre de 2013

CAMILLE CLAUDEL, VICTIMA DE SU GENIO


 ...no quede yo para siempre en esta nada con barrotes que es la prisión de locos, donde mi madre y todos ustedes me han confinado, por haber tratado de ser Camille y mujer, Camille y artista, Camille y amante y libre. (Carta de Camille a su hermano)


Camille Claudel
Esta semana se cumplen 70 años de la muerte de Camille Claudel. Con un talento y una creatividad desbordante, su vida fué igual de dramática que fascinante. Victima, del amor, de la incomprensión de su familia y de la sociedad misogina y envidiosa de finales del XIX. Camille naufragó en su empresa de ser mujer, artista y libre.
 



Camille con catorce años

Las fotografías descubren una mujer de deslumbrantes ojos verdes con aura dorada y una infinita tristeza. Hija de una familia pequeñoburguesa, desde muy joven mostró gran facilidad para crear formas con sus manos. Trabajar y moldear todo tipo de materiales. Pero el talento natural no fue suficiente y buscó la maestría de la técnica en un taller.
Pese a que la familia se opuso al sueño de la hija de convertirse en artista, su hermano menor, Paul, escritor y único amigo, consiguió que sus padres autorizasen la entrada de su hermana en un taller. Y que fuera nada menos que en el de Auguste Rodin.

Camille als 20 anys
En aquella época, Camille Claudel rondaba los 20 años y se encontraba en la plenitud de su belleza y de la fuerza creativa. Rodin y su alumna se hicieron amantes inmediatamente. Y los tormentos amorosos no tardaron en llegar. No es sólo que él fuese un hombre casado y promiscuo, sino que incluso tenía una "amante estable", Rose Beuret, que se convertiría en gran enemiga y pesadilla recurrente en la vida de Camille. La relación duró casi diez años. Y los ataques de celos y peleas fueron públicos y constantes.
Ella aprendió rápidamente y Rodin le permitió participar en muchas de sus grandes esculturas. Aunque, temeroso de su personalidad y talento arrasadores, intentaba rebajar su protagonismo en el estudio. Camille dejó escrita en su correspondencia de la época que él se aprovechaba de ella, que las obras que presentaba como propias eran producto de su talento menospreciado.
Camille también fue modelo de Rodin

También hubo lugar para otros reproches. Por ejemplo, las vejaciones y humillaciones a las que le sometió Rodin, que solía exhibirse con otras mujeres delante de ella. Entre esta correspondencia hay una carta de Rodin, incluida en la exposición, en la que él deja por escrito la promesa, mil veces rota, de que ella sería la única mujer en su vida.
El vals

Sakountala
Obsesionada por el amor, Camille fue convencida por Rodin de abortar cuando quedó embarazada. De nuevo, le prometió que iba a abandonar a Rose Beuret. Todo fue mentira de nuevo y Camille, profundamente humillada, abandonó a Rodin. La artista, entonces, se encerró en su propio estudio y esculpió incansable cabezas de niños. La mayor parte de éstas fueron destrozadas inmediatamente. Los vecinos de su taller la oían aullar todo el día. Camille perdió su bellleza y su única relación fueron las decenas de gatos que vagabundeaban por el estudio.
Una tarde, tres enfermeros echaron la puerta abajo y le colocaron una camisa de fuerza. Por orden de su familia, fue ingresada en un sanatorio psiquiátrico próximo a París. Nunca más volvió a esculpir nada. Se le diagnosticó "una sistemática manía persecutoria acompañada de delirios de grandeza".
Camille el 1935
 Al final de su vida recuperó la cordura. Nadie la reclamó.


Escultures de Camille Claudel

Camille Claudel, querer morir de amor o no poder

Assotiation Clamille Claudel

Camille Claudel 1915, film de Bruno Dumont (2013)

CAMILLE CLAUDEL, VÍCTIMA DEL SEU GENI



Camille Claudel

...no quede yo para siempre en esta nada con barrotes que es la prisión de locos, donde mi madre y todos ustedes me han confinado, por haber tratado de ser Camille y mujer, Camille y artista, Camille y amante y libre. (Carta de Camille al seu germà)

Aquesta setmana es commemoren els 70 anys de la mort de Camille Claudel.

Entre totes les dones artistes que han passat per la història sense pena ni glòria, i que amb el anys han caigut a l'oblit... probablement la història de Camille Claudel sigui de les més tristes i dramàtiques que ens han arribat.

Desde la seva infancia va demostrar una capacitat creadora admirable, que la seva família no va acceptar ni entendre. Convertida en escultora, col·laboradora  i amant d'Agust Rodin, va tocar el cel i l'infern amb una relació d'amor i treball que li va donar més disgustos que alegries, i que va propiciar que Rodin s'aprofites del geni creador de Camille durant molt de temps.
Però ni Rodin, ni el seu germà Paul Claudel (famós escritor) no la van saber entendre ni recolzar-la, i la van arraconar i oblidar.

Va passar el 30 últims anys de la seva vida en un manicomi a Montdevergues. I allí va morir sola. Abandonada pel món, inclosa la seva família. 
Camille Claudel (1864-1943) tenia 79 anys quan va morir, després d'una llarga vida dramàtica i fascinant a parts iguals. Ha passat molt temps abans que es reconegués el seu talent com escultora. I que es valorés la seva personalitat artística al marge de la seva relació amb August Rodin. Que va ser el seu mestre. El seu amant. Un geni dèspota i aprofitat, del qual Camille en va ser la víctima. Com també va ser víctima de la seva família, de la societat misògina i envejosa de l'època.


Camille amb 14 anys

Va néixer una una família de la petita burgesia, des de molt jove va demostrar tenir una gran habilitat per crear formes i petites escultures. Treballava i moldeja tot tipus de materials. I el seu germà Paul i la seva serventa li feien de models.

Tot i que la família es va oposar als somni de Camille de convertir-se en artista, finalment gràcies al seu germà Paul, els seus pares van accedir a matricular la seva germana en un taller. El taller artístic Colarossi.



En aquella època, Camille tenia uns 20 anys, es trobava a la plenitud de la seva belleza i la seva força creativa. El seu mestre d'escultura era Agust Rodin, i tot i que aquest era vint-i-quatre anys més gran, es van convertir en amants immediatament.

Rodin, encara que era casat, tenia una amant oficial, Rose Beuret, i a aquest cercle hi va afegir la jove Camille. La seva relació va durar aproximadament deu anys. Però en cap cas va ser fàcil, i va estar plena de discusions públiques i enfrontament entre ells.
Camille també va ser model per Rodin

Al marge de la seva relació amorosa, Camille va esdevenir una alumna excepcional i ben aviat va aflorar el seu geni creador. Rodin li va permetre participar en moltes de les seves obres, algunes tan conegudes com "Els burgesos de Calais". No obstant, potser temerós de la seva personalitat i el seu talent, sempre intentava treure protagonisme al treball en el seu estudi. En la correspondència de Camille, queda plasmat molts cops com August s'aprofitava d'ella, i que presentava com a seus projectes que ella li havia presentat i que ell menyspreava dient-li que no tenia prou talent.


L'ona






L'Âge mur està exposada al Musée d'Orsay de Paris
 
La seva relació amb Rodin no va estar exempta de vexacions i humiliacions. Rodin es mostrava en públic amb altres dones davant de Camille. La metira també va estar present durant tot el temps que van estar junts. En una ocasió, després de convencer-la per tal que avortes quan va quedar-se embarassada, va signar una carta en la qual es comprometia a casar-se amb ella i deixar totes les altres dones, inclosa l'amant oficial. 

Va ser una època molt difícil per ella, enganyada pel seu amor, havent perdut el fill que volia, es va tancar al seu estudi i durant molt temps va esculpir caps de nens...La major part d'aquestes escultures les va destroçar ella mateixa en un atac de ràbia.
Els veins del seu taller es queixaben que sempre la sentien plorar i cridar de desesperació. Però ningú no la va ajudar, i l'única companyia que tenia era la dels gats que entraven i sortien del seu taller.

Una tarda, tres infermers van entrar de males maneres al seu taller i se la van endur lligada en una camisa de força. Per ordre de la seva família, va ingressar en un manicomi. La seva mare va donar ordre, que no pogués rebre visites, ni correspondència, i sobretot que no tingués accés a materials per modelar. 
Els metges li van diagnosticar "una sistemática mania persecutòria acompanyada de deliris de grandesa". Tot i que va recuperar la cordura, no va sortir mai del sanatori. En les cartes al seu germà es pot comprovar com la tristesa i la soletat van ser les úniques companyes mentre va estar reclosa.
Camille l'any 1935

Al morir, va ser enterrada en una fossa comuna, ja que ningú va reclamar les seves restes.

Per saber-ne més:

Escultures de Camille Claudel

Camille Claudel, querer morir de amor o no poder

Assotiation Clamille Claudel

Camille Claudel 1915, film de Bruno Dumont (2013) 

viernes, 18 de octubre de 2013

3, 2, 1 ..... ACCIÓ!!



Dones de pel·lícula!

Fa uns dies el ministre Montoro ens va regalar una de les seves perles: "si la gent no va al cinema, es culpa del cinema que es fa, no del 21% d'IVA amb que estan grabats els productes culturals..."

Però que m'està dient Sr. Montoro!, que no fem bon cinema? que no tenim directors i directores, actors i actrius, productors i tècnics de qualitat????

N'hi ha un tip! ...Doncs des d'aquí vull donar suports a tots i totes els damnificats per la incultura del ministre, i com no, aprofitar la benentesa per apropar-vos o descobrir-vos les pioneres del cinema espanyol.... esteu preparats...

  Helena Cortesina: la pionera

Va néixer a Valencia el 1904.

Va començar com a ballarina clàssica i de music-hall. Va fer el salt a la gran pantalla i esdevenir actriu cinematográfica, interpretant "Elvira Montes" a la pel·lícula La inaccesible. Va aconseguir tal èxit, que l'any següent s'anima a montar la seva pròpia productora.  I va ser la primera dona espanyola en dirigir una pel·lícula. 

El 1922 estrena Flor de España o La leyenda de un torero. No va tenir massa èxit entre el públic. Així que va tornar a treballar al teatre.

A l'inici de la Guerra Civil, emigra cap a Argentina on participa a Bodas de Sangre, amb altres intèrprets exiliats com Margarida Xirgu, Amelia de la Torre o Enrique Diosdado.

Durant els anys 50 torna a Espanya, però només treballarà com actriu secundària i no tornarà a dirigir. 

 

  Ana Mariscal: la millor de la història

Ana María Rodríguez Arroyo, coneguda artísticament com Ana Mariscal, va néixer a Madrid el 1923. Actriu i directora de cinema, alguns crítics l'han considerat com la millor directora del cinema espanyol.

Va arribar al món del cinema de casualitat, acompanyant al seu germà, l'actor Luís Arroyo, el director es va fixar en ella i li va oferir un paper.
Un any després va protagonitzar Raza del director José Luis Sáenz de Heredia, i es va convertir en una estrella del cine espanyol del moment. 

Durant una década va protagonitzar nombroses pel·lícules amb èxit, i va compaginar la seva carrera com actriu de cinema i de teatre.
Després de treballar al Teatro Nacional, funda la seva pròpia companyia i marxa de gira a Argentina.

A mitjans dels anys 50 comença a decaure la seva popularitat com actriu, i funda la seva productora. A partir d'aquell moment comença a dirigir els seus propis films. Però no serà fins el 1963 amb la pel·lícula El camino que obtindrá el reconeixement de la crítica.

Va compaginar la direcció amb la interpretació, i els darrers anys de la seva vida, es va apartar del món cinematrogràfic, i es va dedicar a la literatura.


Rosario Pi


  Rosario Pi: guionista, productora i directora


Va néixer a Barcelona el 1899. Durant la seva infància, va patir una paràlisi que li va deixar seqüeles físiques, i va haver de dur un calçat especial i caminar amb bastó la resta de la seva vida.

Tot i això, va ser una dona emprenedora, va començar per obrir una botiga de llenceria, que no va tenir massa èxit. Més tard, amb el suport econòmic de l'empresari mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i de l'espanyol Pedro Ladrón de Guevara, va crear la productora Star Films, de la que era presidenta. Entre 1931-35 van produir les primeres pel·lícules sonores de l'estat.

Va exercir com a productora i directora, però amb l'arribada de la Guerra civil, emigra a Paris amb Maria Mercader, l'actriu que havia protagonitzat els seus primers films. Més tard, totes dues marxarán cap a Itàlia, i ha Roma treballaran als estudis de Cinecittà, on Maria va coneixer el que és converitira en el seu marit, Vittorio de Sica.

Al finalitzar la Guerra civil, van tornar tots tres a Espanya, però no van trobar feina. Sense deixar la idea de dirigir un nou film, Maria va tornar al món de la moda,va montar una botiga i més tard un restaurant. Va morir a Madrid el 1967.



Per saber-ne més:


jueves, 10 de octubre de 2013

FEMEN esnsenya les popes!!!

Ens hem de "despelotar" per que ens escoltin! i tot i així sempre hi ha qui en fa la seva versió propia...Això és el que m'ha vingut al cap quan he escoltat les declaracions de Jesús Posada, arrel de l'actuació de Femen a la sessió del Congrés....

Posem-nos en situació, sessió del congrés, el Ministre de Justica, Sr. Gallardón, puja a l'estrada i comença a parlar sobre la llei de l'abort. En aquell moment, entre el públic assistent tres noies es despullen i comencen a cridar consignes a favor de l'abort i del dret de les dones a decidir.
Es tracta de tres activistes del moviment feminista Femen, famoses arreu del món per aquest tipus d'actuacions.


I resulta, que el que Sr. Posadas, president del Congrés, quan li preguntes sobre el que ha passat va i diu: "que patia per que no caiguessin de la columna on s'havien pujat, que allò si que hauria estat una desgracia..."

Perdoni, com diu?
en quin món viu?
que no té ull a la cara???
que seria una desgràcia???? Desgràcia és viure en un país així!!!

O sigui, tres activistes feministes interrompen una sessió del Congrés, per protestar per la llei de l'abort que estan duent a terme, què és més estricta i anticuada que la primera llei sobre l'abortament de la democràcia de l'any 1985... i ha aquest home només li preocupa que s'hagin emparrat a una columna????

Per què no diuen les coses pel seu nom, per què no reconeixen que tenim una legislació anticuada, massa influenciada per l'esglèsia i que no dona veu ni vot a la dona?

Per que no diem les coses pel seu nom!
Que estem tornan a polítiques on la dona era un zero a l'esquerra i si no ens plantem, donem a cara o ensenyem els pits hi perdrem més del que ens pensem!!!

Perdoneu... però algú ho havia de dir.



"el aborto es sagrado"

 Video Lara Alcázar, líder de Femen a Espanya

miércoles, 2 de octubre de 2013

Kathy Switzer i l'auge del running femení



L'altre dia al programa radiofònic de Júlia Otero, parlaven sobre el fenòmen del "running" i de l'auge que estava vivint. I una de les dades que em va cridar més l'atenció va ser el fet que entre la població femenina és on hi havia més creixement de practicants d'aquest esport, i que el perfil mig era dona de 37 anys, curiós no??
Cursa de la Dona Lleida, maig 2013


Curiós el fet que les dones s'hagin apuntat a la moda del "running", tenin en comte que van haver d'esperar casi 100 anys per poder participar en una marató.

I és que les maratons es consideraven "coses d'homes", i les dones per pertanyer als sexe dèbil, no estaven preparades per afrontar una proba física d'aquesta magnitud!

No obstant, des dels primers Jocs Olímpics a Grècia al segle XIX, dues dones van fer el recorregut des de Marató fins Atenes en la fase de preparació, però no se'ls va permetre de participar de forma oficial en els jocs. Stamathia Rovithi va necessitar gairebé cinc hores, i Melpomene ho va fer uns trenta minuts menys.

Van haver de passar 100 anys per que les dones poguessin participar en aquest tipus d'esdeveniments. Kathy Switzer, una corredora de 20 anys, va aconseguir apuntar-se a la famosa Marató de Boston inscribint-se amb les seves inicials K. S. Vestida amb un xandall i aamb una desuadora amb caputxa aquesta intrépida corredora va participar a la cursa, fins que un dels àrbits va adonar-se de l'engany, i va intentar fer-la fora de la cursa.
Moment en que Kathy Switzer es descoverta per un arbit


La reacció de la resta de corredors va ser unànim, defensar la corredora dels atacs de l'arbit i escortar-la fins a la meta. 

Les fotos van donar la volta al món i es va iniciar un moviment de protesta, que finalment va permetre que les dones poguessin participar de manera oficial en les curses.
El 1972 van començar a participar les dones a la Marató de Boston.
 
Joan Benoit el 1984

La primera campeona de marató Olímpic va ser Joan Benoit, a Los Ángeles el 1984, amb un temps de 2:24:52 hores.


Grans corredores:
Ingrid Kristiansen

Uta Pippig

Joan Benoit 

Curiositats:
Aquest video és una entrevista a Katherine Switzer: 
Katherine Switzer: First Woman to Enter the Boston Marathon 
 
La evolución de las mujeres en el maraton

Carrera de la mujer 

Cursa de la dona Lleida