jueves, 21 de noviembre de 2013

Malala Yousafzai, estudiant, activista i bloguera

Aquesta setmana ha rebut el Premi Sájarov a la llibertat de conciència de l'Eurocàmara. Amb un discurs d'agraïment directe i clar es va dirigir als eurodiputats, els quals van aixecar-se tots de la cadira per aplaudir-a i encoratjar-la.

Amb només setze anys, aquesta noia s'ha guanyat un dedicatòria especial, per la seva lluita i el seu exemple.

Malala va néixera Swat, al Pakistan. Té dos germans, i parla pastún i anglès. Se la coneix pel seu activisme a favor dels drets civils, i especialment pels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà va prohibir l'assistència de les nenes a l'escola.

Als 13 anys, va aconseguir certa fama a l'escriure un blog per la BBC,  on signava amb el pseudònim de Gul Makai. En el bloc, Malala explicava la seva vida sota el règim talibà, i els intents per recuperar el control de la vall del Swat, que estava en poder dels militars.

L'any 2009 es va rodar un documental, Pèrdua de classes. La mort de l'educació de la dona (dirigit per Adam Ellick i Irfan Asharaf, del diari New York Times), on es mostra a Malala, al seu pare, Ziauddin Yúsafzai, i com l'educació de les dones és difícil  o pràcticament impossible en aquelles àrees.

Desgraciadament, el 9 d'octubre de 2012, va ser víctima d'un atemptat per part d'un milicià del grup terrorista TTP, vincula als talibans. Amb un fusell va disparar diverses vegades, i Malala va rebre impactes de bala al crani i al coll. El pitjor de tot, va ser que el portaveu dels TTP, va afirmar que intentarien matar-la de nou. Dos estudiants més van ser ferides en l'atemptat.

 



 
La van traslladar en helicopter a un hospital miliar. Al cap de poques hores, centenars de persones es van reunir al voltant de l'escola de les noies per protestar contra l'agressió. L'endemà se'n van fer ressò els medis de comunicación tan paquistanís com de la resta del món. L'atemptat contra Malala va rebre la condena internacional. i multitud de personalitats van recolzar l'activista.

Una setmana després de l'atemptat, va ser trasllada a l'Hospital Reina Isabel de Birmingham, al Regne Unit, per seguir amb la recuperació. A més, va haver de sotmetres a cirurgia reconstructiva, i va ser donada d'alta de l'hospital el dia 4 de gener de 2013. Van haver d'implantar-li una placa de titani i un dispositiu auditiu, però poc a poc, Malala va anar recurperant de les greus ferides.  I es va incorporar a una escola de secundària a Anglaterra.
Malala amb el seu pare

Per saber-ne més:

The case of Malala Yousafzai

Article a El País: Malala Yousafzai

Malala: es dificil imaginar un mundo sin educación

Curiositats:
 

Malala en col·laboració amb la periodista britànica Chistina Lamb ha escrit un llibre on explica la seva història i la seva lluita. 
Malauradament ha estat prohibit al seu país.

Prohiben el libro de Malala Yousafzi en las esculas privadas de Pakistán






Altres Premis que ha rebut:

  • 2011, Premi Nacional per la Pau, per defensar l'educació de les nenes, Pakistan
  • 2011, Nominada al Premi Internacional dels Nens per la Pau,  KidsRights Foundation.
  • 2011, Premi Simone de Beauvoir, França.
  • 2013, Nominada al Premi Nobel de la Pau
  • 2013, Premi UNICEF d'Espanya per la seva defensa del dret de les nenes a l'educació.
  • 2013, Premi de la Pau Internacional Tipperary, Gran Bretanya
  • 2013, Premi Embaixador de la Conciència per Amnistia Internacional
  • 2013, Premi Infantil de la Pau, Holanda
  • 2013, Premi Internacional Catalunya, Espanya
  • 2013, Premi Clinton Ciutadà Global, Clinton Fundation
  • 2013, Premi Peter Gomes de la Universitat de Harvard

viernes, 15 de noviembre de 2013

Victòria Sau, feminista i pensadora

La setmana passada en va deixar Victòria Sau i Sánchez. Amb una sòlida formació, va ser un referent del feminisme a Espanya, les seves obres i el seu pensament van donar esperança i resposta a moltes dones.

El feminismo es un movimiento social y político que se inicia a finales del siglo XVIII  y que supone la toma de conciencia de las mujeres como grupo o colectivo humano, de la opresión, dominación y explotación de que han sido objeto en el seno de la sociedad patriarcal, lo cual les mueve a la acción para la liberación de su sexo con todas las transformaciones de la sociedad que se requieran (Victoria Sau).

Va néixer  a Barcelona l'any 1930, i va morir el passat 6 de novembre a la ciutat comtal.
Era llicenciada en Història Contemporània i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Va ser professora depsicologia diferencial de la Secció de Psicologia de la facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació d'aquesta universitat, i va exercir com a psicòloga. 
 
Primer Congrés de les Dones de Barcelona



Fou mentora del 1er Congrés de les Dones de Barcelona  i membre del Consell de la Ciutat, nomenada pel Consell de Dones i vicepresidenta del Consell de Dones de Barcelona
 
Va ser una de les figures més rellevants del feminisme del nostre país, pensadora lúcida i referent. Les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants.

Ha dedicat la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global i més innovadora. Té una àmplia obra publicada, entre la qual trobem el Diccionario ideológico feminista de 1981. A la seva faceta d'investigadora i d'escriptora, s'afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.


Per Victòria Sau, el feminisme és un procés en tres fases:
  • Victimisme, es limita a la submissió i l'explotació, representat per la figura Casandra.
  • Denuncia els abusos de poder i les lleis que ho permeten, encarnat per Antígona
  • Actuació, el moment de Lisístrata, en que les dones decideixen transformar l'àmbit sociocultural, polític i econòmic.

Per saber-ne més:

"Mundo Macho" article de Victoria Sau, diari El Pais

Bibliografia de Victoria Sau 

De mujer a mujer: entrevista a Victoria Sau 

jueves, 7 de noviembre de 2013

Invents que ens han canviat la vida!

Invents n'hi ha hagut des de la prehistòria, i ens han ajudat a millorar la nostra qualitat de vida, però qui hi ha darrera aquests invents? Quina ment imaginativa va anar més enllà per materialitzar aquestes idees de vegades estrambòtiques i altres tan necessàries com l'aire...

Com sempre buscar i recopilar informació sobre les dones inventores es una feina difícil i feixuga. La legislació en molts països no reconeixia les dones com a subjectes jurídics, de manera que no tenien personalitat per presentar una patent. De manera que durant molts anys, els invents eren presentats per homes pares, marits o familiars de les dones inventores que no tenien accés legal al registre.
Mary Phelps Jacob
 
Marjorie Stewart

Fins a principis del segle XIX i més àmpliament durant el segle XX, es quan comencem a trobar les patents de dones inventores. Les dones comencen a inventar primer en àmbits als quals les relegava el seu sexe: cura d'infants(Marion Donovan: bolques d'un sol ús), llar (Ellen Eglui: rodets per escórrer la roba), bellesa (Marjorie Stewart Joyner: màquina per fer permanents), moda (Mary Phelps Jacob: el sostenidor)...

Però poca a poc van anar guanyant terreny i realitzant invencions pràctiques fora de la llar, de manera que els primers invents fora de l'àmbit estrictament femení es situen en el món industrial, de la informàtica, de la química, material tecnològics i biomedicina.


Mary  Dixon Kies:  la primera patent



L’any 1790, l’oficina de patents va obrir les seves portes per tal que qualsevol persona, home o dona, pogués registrar els seus invents.  El 15 de maig de 1806, Mary Dixon Kies va ser la primera dona en obtenir una patent al marge del seu marit.

Va inventar una màquina per teixir palla i seda. Es va convertir en una precursora de la indústria dels barrets. 


Mary Anderson: l’ eixugaparabrises


Durant un viatge a Nova York, Mary es va adonar que els conductors de cotxes tenien que obrir les finestres dels vehicles quan plovia per netejar-les i veure-hi millor.
Així que va inventar un dispositiu de braç que podia ser accionat des de l’interior del vehicle mitjançant una palanca. El novembre de 1903 i abans de la fabricació del “Model Ford A”, van concedir-li la primera patent d’aquest dispositiu. El invent servia per netejar els vidres d’aigua, neu i aiguaneu. A partir de 1916 es va convertir en un equipament estàndard de tot els cotxes americans.


Clatonia Joaquin Dorticos: la fotografia exacta

Disseny de la màquina de rentats de negatius de Clatonia J. Dorticus

Afroamericana nascuda a Nova Jersey, Clatonia va millorar la premsa fotogràfica i una màquina pel rentat de negatius. Durant el procés d’impressió d’una fotografia o negatiu, el producte rebia diversos banys de productes químics. El rentat de la impressió neutralitzava els productes químics de cada procés del bany, i garantia poder controlar exactament el temps d’exposició dels productes per aconseguir el resultat desitjat.
També va inventar una màquina per recalcar fotografies. I una màquina per tenyir les bores i els talons de les sabates.

Beulah Henry: la fotocopiadora


Va néixer a Memphis, treballadora incansable va realitzar més de 110 invents i va obtenir 49 patents. Popularment se la coneixia com la Senyora Edison per ser tan prolífica inventora. Entre les seves patents més importants trobem:  El congelador de gelat al buit (1912), el primer paraigües amb diferents cobertes de colors (1924), la primera màquina de cosir sense bobina (1940), la protografia (1932, màquina d’escriure capaç de fer 4 copìes a l’hora del mateix document), esponjes plenes de sabó per nens (1929) o la nina “Miss Ilusió” que tenia un ulls que s’obrien i es tancaven, i a més podien canviar de color (1935)

Patsy Sherman: el protector Scotchgard


Neix el 1930 a Minneapolis, després de llicenciar-se comença a treballar en una empresa com investigadora química.
El 1953 una ajudant del seu laboratori va vesar algunes gotes d’un compost experimenta sobre les seves deportives noves. Cap dels disolvents que tenien a mà va ser capaç de netejar les taques. Sherman va quedar fascinada per aquest fet i va començar a treballar: va crear un polímer fluoroquímic que aplicat a les teles repelia l’oli o l’aigua.
El 1956 el protector Scotchgard va ser comercialitzat per primera vegada. Va tenir tan èxit que la marca ha continuat essent líder de mercat en aquesta línia, introduint millores innovadores en aquests tipus de productes.

Margaret Knight: la "reina de las bosses de paper"


Era treballadora d’una fàbrica de bosses de paper quan va inventar una peça per la màquina de doblegava i plegava automàticament les bosses creant fons quadrats a aquests bosses. Abans les bosses de paper eren com sobres grans. Els treballadors van rebutjar el seu invent per que creien que les dones no sabien res de màquines.
Així doncs, el 1870 funda la Eastern Paper Bag Company per comercialitzar el seu invent. Aquest tipus de bosses encara s’utilitzen avui en dia.Tot i que Margaret va rebre la seva primera patent als 30 anys, als 12 ja havia inventat un aparell per aturar les màquines tèxtil i evitar que els obrers resultesin ferits. Va rebre 26 patents més al llarg de la seva vida: un protector de vestit i faldilla (1883), una màquina d’enumeració (1894), un marc de finestra (1894), un motor rotatòri (1902) entre altres...

Rachel Fuller Brown y Elizabeth Lee Hazen: l’antibiòtic antifongs 


Rachel Fuller Brown va ser llicenciada i doctora en química per la Universitat de Chicago.
Elisabeth Lee Hazen es va quedar orfe als tres anys i va estudiar al Missisipi State College per dones. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a tècnica de laboratori. Ambdues van convinar esforços per desenvolupar un fàrmac que elimines diverses formes de fongs. Desprres de mesos d’investigació i d’intercanvi d’informació van inventar la nistatina, de la qual van obtenir la patent el 25 de juny de 1957.
La nistatina és comercialitza sota diversos noms, i serveis per combatre infeccions de fongs a la pell i a l’aparell digestiu. També per combatre la malaltia del fong holandés en els arbres i restaurar obres d’art malmeses per l’aigua i el florit.
Tots els diners que Rachel i Elisabeth van guanyar amb la patent (aproximadament uns 13 milions de dolars) el van invertir en una Corporació d’Investigació no lucrativa.

Bette Graham: el Tipp-ex



Bette treballava com secretaria a Dallas mentre criava sola al seu fill. No tenia esperit d’inventora, només volia solucionar els problemes que tenia a la feina a causa de la seva poca experiència com mecanògrafa i taquígrafa. Gracies a la seva formació artística, estava acostumada a utilitzar pintures i fer barreges. Així doncs, un dia després de diverses probes va aconseguir crear una substància blanca que es secava ràpidament. La va posar en un botella i se la va emportar a la feina. Quan s’equivocava, extenia la substància amb un pinzell petit i després hi escrivia a sobre. El 1956 va convertir la seva cuina en un improvisat laboratori com a conseqüència de la demanda dels seus companys i amics.
El 1967 va crear la seva pròpia companyia Liquid Paper Corporation. El 1976 va vendre 25 milions botelles de corrector. Amb els beneficis va crear dues fundacions per ajudar a les dones a trobar noves maneres de guanyar-se la vida. Bette va morir als 80 anys, 6 mesos després d’haver-se venut la companyia per un total de 47,5 milions de dolors.

Edith Flanigen:  refinat del petroli



Després de llicenciar-se en química-física inorgànica va començar a treballar a la Union Cairbde Corparation. Uns anys més tard, el 1956 comença a treballar amb  compostos cristalins. El més important dels quals el Zeolite, que serveix de catalitzador per obtenir la gosolina més eficient, neta i més segura. Posseig més de 100 patents.

Marion Donovan: bolquers d’un sol ús

Marion era una mare jove a l’època del baby boom. Desesperada per la incomoditat dels bolquers de tela, i d’haver de canviar continuament el seu fill, va començar a experimentar. Primer amb unes cortines de dutxa per aconseguir una cobertura impermeable pels bolquers i evitar que la criatura es mullés tota.
El 1946 comença a experimentar amb teles impermeables, nylon i finalment amb materials utilitzat per paracaigudes. La patent li van concedir el 1951.
En aquella època comença a treballar en els bolquers de paper, que no van tenir bona acollida. Sense patrocinador, va invertir tots els seus diners en la producció d’aquells bolquers. Deu anys després va vendre la seva companyia per un milió de dolars.

Josephine Cochran: el rentavaixella 


El 1886 Josephine va inventar un rentavaixella mecànic manual. El 1893 va presentar la seva màquina a la Fira Universal de Chicago, i tot que l’havia patentat com un invent per alliberar la dona de les tasques domestiques, només alguns restaurants i grans hotels la van acceptar.
Va crear una empresa per comencialitzar el seu invent. Poc a poc es va anar fent un lloc en el mercat dels electrodomèstics. El 1913 a l’edat de 74 anys, Josephine va morir.
No va ser fins als anys 40 que el seu invent va ser acceptat pel públic en general. Va ser comercialitzat per la Whirlpool Corporation

Aquestes són algunes de les pioneres, però n'hi ha hagut moltes més... si vols descobrir-les dóna un cop d'ull a aquests enllaços:

10 mujeres inventoras de la historia
Mujeres inventoras 
Grandes inventoras 
13 mothers of invention