miércoles, 18 de diciembre de 2013

Superheroines de còmic víctimes del masclisme!


Cada cop hi ha més protagonistes femenines als còmics, i sobretot superheroines, preparades per lluitar contra el mal, o al contrari dolentes dolentíssimes que fan la vida impossible als superherois....

Batgirl, Fenix i la Dona Invisible

Però us heu parat a mirar fredament com es representa als uns i a les altres?? Els superherois apareixen amb cossos atlètics i/o superforçuts, amb expressió ruda, postures dominants... Però en canvi elles són representades com objectes sexuals, marcant atributs i amb postures exagerades, i una expressió de "et faré passar una bona estona...." enlloc de "em cargaré tots aquests ca**** que volen acabar amb la humanitat"... o no?

I es ben cert que el món del còmic és molt masclista, i que la dona pateix una hipersexualització que la converteix en un pur objecte sexual més que en un model de lluita i valors. I és que si comparem els models masculins i femenins dels còmics veure com hi ha una sèrie de diferències de gènere:


1. La indumentària

Els herois masculins generalment van vestits amb un "traje de buzo", en canvi les dones majoritariment van amb banyador/bikini, amb combinacions impossibles de banyador/bikini, i la gran minoria amb "traje de buzo", això si, les que es decanten per aquesta indumentària, solen lluir un escot fins al melic, rotllo "busco a Jacks"...
Batman, Spiderman... amb traje de buzo

Heroines preparades per lluitar i després anar a la piscina
Estil "Busco a Jacks"...
Emma Frost, Star Sapphire i Starfire opten pel model "banyador impossible"


2. Les postures
Mentre que els homes apareixen sempre en una actitud dominant, tipus varon alfa, preparats per atacar i entrar en acció, elles apareixen en l'anomenada postura Brokeback. Es tracta d'una postura exclusiva dels personatges femenins dels còmics, possar-se d'esquena però mirant a l'espectador, marcant natges i pits a l'hora...


Exemples de postura brokeback

Als protagonistes masculins normalment se'ls representa en postures frontals, dominants, que transmeten força i valor...




Però que passaria si als herois masculins els dibuixesin amb les mateixes postures forçades i sexualitzades que a les seves companyes femenines???


Per fer-nos reflexionar sobre aquests rols, The Hawkeye Initiative  ens ofereix una solució: S'han dedicat a  dibuixar i possar al superheroi Hawkeye en les poses que són tipiques de les heroines, i que no tenen res a veure amb les poses masculines... El resultat no deixa de sorprendre per lo rídicul que és, però ens serveix per reflexionar sobre els rols que ens transmeten els còmics, i la imatge de la dona com a objecte sexual.






La veritat és que no hi ha paraules, per descriure la imatge rídicula i esperpèntica que dona el superheroi Hawkeye en aqueste poses típiques femenines del món del còmic!!!

Esperem que ben aviat hi hagi una iniciativa a la inversa... és a dir, una iniciativa que permeti a les superheroines de pendre poses tipicament masculines, que permetin treballar sobre les desigualtats entre la respresentació masculina i femenina, sense estereotips sexuals.


Per saber-ne més:

A-Force ¿empoderamiento de las mujeres o maniobra comercial?

Algo está cambiando en el mundo del cómic...

Representación de la mujer en los cómics de superheroes I 

Representación de la mujer en los cómics de superhoroes II 

Superherois amb altres "looks"


martes, 10 de diciembre de 2013

Josefina Castellví i les pioneres de l'Antàrtida

Aquests dies, i amb motiu de l'estrena de la pel·lícula "Els records del gel" em sentit a parlar molt d'aquesta dona, Josefina Castellví i Piulachs, però que té d'especial? Doncs que és ...
  • Una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional
  • Pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica
  • Primera dona directora d'una Base Antàritca
Josefina Castellví i Piulachs

I la veritat és que no només les investigadores com ella ho han tingut difícil per accedir a l'Antàrtida, sinó la condició femenina en general, i es que les dones van tenir l'accés vetat al continent gelat durant molts anys. 

Bé, per què la majoria d'expedicions eren de caràcter militar, bé per raons purament masclistes com: debilitat femenina, dificultats per fer banys separats, tensions sexuals en expedicions mixtes....

Tot i amb això les dones han estat presents a l'Antàrtida des dels primers anys de colonització. 

La primera dona que va caminar sobre l'Antàrtida va ser la noruega Caroline Mikkelsen, el 1935 juntament amb el seu marit.

Però ja el 1933, Juan José Soiza Reilly, la seva dona i les seves filles, van visitar les Illes Orcadas per prendre notes per una publicació a la revista Caras i Caretas.

D'esquerra a dreta: Emma Soiza Reilly, Emilio Abras, Lucio Correa Morales, Emma Martínez Lobato de Soiza Reilly, Armando Pico y Juan José de Soiza Reilly. Arriben a Islas Orcadas en el ARA Pampa el 3 de febrer de 1933. 

Jackie Ronne
El 1947 Jackie Ronne i Jennie Darlington, es van convertir en les primeres dones en passar un hivern al continent gelat, acompanyant als seus marits. Jennie Darlington es va quedar embarassada  durant el viatge, i anys més tard va escriure una novel·la titulada "La meva lluna de mel antàrtica".

El 1968, el govern argenti a través del Instituto Naval , envia una expedició a l'Antàrtida amb un equip de quatre investigadores femenines, reputades biòlogues i investigadores marines: Irene Bernasconi, Carmen Pujals, Maria Adela Cària i Elena Maria Fontes (la mitjana d'edat de l'expedició era de 61 anys!)

El 1969, els Estats Units abandonen la prohibició, i permeten que les dones participin al programa nacional antàrtic. Així doncs, quatre geòlogues més un matrimoni van poder treballar durant tot un any al continent. Aquell mateix any, Nova Zelanda hi va enviar la primera dona, una biòloga.

Però no tots els països van acceptar tan ràpidament aquestes mesures, les invstigadores japonens van haver d'esperar fins 1997, que el seu país les autoritzen a passar un hivern a l'Antàritca.


Los primeros turista y las primeras mujeres en la Antártida 3%B1os.pdf

Pioneras en la Antártida 

Les espanyoles no ho han tingut més fàcil, de fet, Josefina Castellví és la pionera del gel.


Filla d'un metge i una mestressa de casa, Josefina Castellví va néixer a Barcelona el 1935. Es va llicenciar en Biologia per l'Universitat de Barcelona el 1960, amb Premi Extraordinari. Va marxar a França a estudiar, i es va especialitzar en oceanografia a la Sorbona. Quan va tornar a Barcelona, va entrar a treballar al Instituto de Investigaciones Pesqueras, actualment l'Institut de Ciències del Mar.

La major part de la seva vida professional, l'ha desenvolupat al CSIC, com a professora, i especialista en bactereologia marina. La seva passió per l'estudi de les bactèries en  condicions extremes, la va portar a interessar-se per l'Antàrtida. Així doncs, el 1984, es va convertir en la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional al continent gelat.

Base antàrtica espanyola

Les seves qualitats com a gestora d'investigació, li van mereixer el càrrec de Delegada del CSIC a Catalunya, i posteriorment Directora de Coordinació del CSIC  a Catalunya.

Entre 1987-88, va ser la coordinadora de les instal·lacions de la Base Antártica Española Juan Carlos I a l'Illa de Livingston. I entre 1989 i 1994, en va ser la directora. Posteriorment, va ser la gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida a nivell estatal. i responsable de coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Actualment està retirada, tot i que continua vinculada a la difusió i a l'estudi de la investigació.

Curiositats:
Rodatge del documental

  • Ha publicat més de 70 treballs científics i a participat en 36 campanyes oceanogràfiques.
  • Ha publicat un llibre autobiogràfic "Yo he vivido en la Antártida" (1996)




jueves, 5 de diciembre de 2013

Onna Bugeisha o Dones Samurai



La majoria de les protagonistes d’aquest bloc, pertanyen a la cultura occidental. Per proximitat, per afinitat, i també per desconeixement de la situació de la dona en les cultures orientals.

Del paper de les dones al Japó en sabem poques coses, però de les dones que han tingut un paper destacat en la seva història… menys! 

Qui més qui menys ha sentit parlar de les Geisha, potser algú us haurà parlat de les Oiran (cortesanes il·lustrades, però a diferencia de les Geishes, intruïdes amb l’Art del coixí, i amb les que podies aconseguir un “final feliç”…) però coneixeu alguna cosa de les Onna Bugeisha o Dona Samurai??
 
Kuniyoshi Utagawa amb una Naginata

Onna Bugeisha va ser el nom que van rebre les dones guerreres que provenien de casta samurai, i que eren entrenades en les arts de la guerra.

Podien ser germanes, esposes o filles de samurais, eren instruïdes en les arts bèl·liques  amb la intenció de protegir la seva família, la casa i l’honor en temps de guerra. Generalment s’especialitzaven en l’ús de la naginata (alabarda japonesa), tot i que rebien formació en l’ús de tot tipus d’armes.
 
Fotografia d'una Onna-bugeisha feta el 1800
Curiosament, en una societat bastant masclista com la japonesa, les dones que van arribar a esdevenir Onna Bugeisha , van ser molt respectades i van tenir un paper molt important en el desenvolupament cultural i militar de Japó.
Tot i que van ser moltes les dones que van assolir aquesta categoria social, la història només ha conservat alguns noms per la posteritat...

L’emperadriu consort Jingu:

 Va ser l’esposa de l’Emperador Chuai i va actuar com a regent i líder després de la mort del seu marit l’any 209, i fins que el seu fill va tenir edat suficient per accedir al tro el 269.
S’explica que va liderar l’exèrcit en una invasió contra Corea i que en va tornar victoriosa al Japó després de tres anys.

 
Nakano Takeko:


Va ser una dona samurai del la zona d’Aizu, i que va lluitar i morir a la guerra de Boshin. Durant la Batalla d’Aizu va lluitar amb la seva naginata, i va dirigir un cos de combatents femenines, que va rebre el nom de Joshitai (l’exercit femení)

Tomoe Gozen:
Tomoe Gozen



Va viure a finals de l’època d’Heian (794-1185). Va lluitar en els enfrontaments entre els clans Taira i Minamoto (coneguts com les guerres Gampei) durant 5 anys. Amb la seva pesada armadura i la seva naginata causava terror entre les files enemigues. Explica la llegenda que va arribar a vèncer més de 20 guerrers enemics en la lluita cos a cos.

Segons  El Cantar de Heike:
Tomoe era especialmente hermosa, de piel blanca, pelo largo y bellas facciones. También era una excelente arquera, y como espadachina era una guerrera que valía por mil, dispuesta a confrontar un demonio o un dios, a caballo o en pie. Domaba caballos salvajes con gran habilidad; cabalgaba por peligrosas pendientes sin rasguño alguno. Cuando quiera que una batalla era inminente, Yoshinaka la enviaba como su primer capitán, equipada con una pesada armadura, una enorme espada y un poderoso arco; y ella era más valerosa que cualquiera de sus otros guerreros.


Per saber-ne més:



Curiositats:

  • Les Onna-bugeisha també es regien pel mateix codi d'honor que els samurais: El Codi Busheido o Conducta adequada del cavaller combatent.
  • La perdua de l'honor les conduia al Seppuku ritual ó Harakiri.
  • El kaiken era una arma que amagaven a les manigues del seu vestit, i que s'utilitzava com a últim recurs per l'anomenat Jigai (suicidi), practicant un tall al coll.
  • Abans de dur a terme aquest Jigai, havien de lligar-se els turmells i o les cames amb unes cordes, per no caure en la deshonra de morir "oberta de cames".
    Preparació del Jigai