viernes, 18 de octubre de 2013

3, 2, 1 ..... ACCIÓ!!



Dones de pel·lícula!

Fa uns dies el ministre Montoro ens va regalar una de les seves perles: "si la gent no va al cinema, es culpa del cinema que es fa, no del 21% d'IVA amb que estan grabats els productes culturals..."

Però que m'està dient Sr. Montoro!, que no fem bon cinema? que no tenim directors i directores, actors i actrius, productors i tècnics de qualitat????

N'hi ha un tip! ...Doncs des d'aquí vull donar suports a tots i totes els damnificats per la incultura del ministre, i com no, aprofitar la benentesa per apropar-vos o descobrir-vos les pioneres del cinema espanyol.... esteu preparats...

  Helena Cortesina: la pionera

Va néixer a Valencia el 1904.

Va començar com a ballarina clàssica i de music-hall. Va fer el salt a la gran pantalla i esdevenir actriu cinematográfica, interpretant "Elvira Montes" a la pel·lícula La inaccesible. Va aconseguir tal èxit, que l'any següent s'anima a montar la seva pròpia productora.  I va ser la primera dona espanyola en dirigir una pel·lícula. 

El 1922 estrena Flor de España o La leyenda de un torero. No va tenir massa èxit entre el públic. Així que va tornar a treballar al teatre.

A l'inici de la Guerra Civil, emigra cap a Argentina on participa a Bodas de Sangre, amb altres intèrprets exiliats com Margarida Xirgu, Amelia de la Torre o Enrique Diosdado.

Durant els anys 50 torna a Espanya, però només treballarà com actriu secundària i no tornarà a dirigir. 

 

  Ana Mariscal: la millor de la història

Ana María Rodríguez Arroyo, coneguda artísticament com Ana Mariscal, va néixer a Madrid el 1923. Actriu i directora de cinema, alguns crítics l'han considerat com la millor directora del cinema espanyol.

Va arribar al món del cinema de casualitat, acompanyant al seu germà, l'actor Luís Arroyo, el director es va fixar en ella i li va oferir un paper.
Un any després va protagonitzar Raza del director José Luis Sáenz de Heredia, i es va convertir en una estrella del cine espanyol del moment. 

Durant una década va protagonitzar nombroses pel·lícules amb èxit, i va compaginar la seva carrera com actriu de cinema i de teatre.
Després de treballar al Teatro Nacional, funda la seva pròpia companyia i marxa de gira a Argentina.

A mitjans dels anys 50 comença a decaure la seva popularitat com actriu, i funda la seva productora. A partir d'aquell moment comença a dirigir els seus propis films. Però no serà fins el 1963 amb la pel·lícula El camino que obtindrá el reconeixement de la crítica.

Va compaginar la direcció amb la interpretació, i els darrers anys de la seva vida, es va apartar del món cinematrogràfic, i es va dedicar a la literatura.


Rosario Pi


  Rosario Pi: guionista, productora i directora


Va néixer a Barcelona el 1899. Durant la seva infància, va patir una paràlisi que li va deixar seqüeles físiques, i va haver de dur un calçat especial i caminar amb bastó la resta de la seva vida.

Tot i això, va ser una dona emprenedora, va començar per obrir una botiga de llenceria, que no va tenir massa èxit. Més tard, amb el suport econòmic de l'empresari mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i de l'espanyol Pedro Ladrón de Guevara, va crear la productora Star Films, de la que era presidenta. Entre 1931-35 van produir les primeres pel·lícules sonores de l'estat.

Va exercir com a productora i directora, però amb l'arribada de la Guerra civil, emigra a Paris amb Maria Mercader, l'actriu que havia protagonitzat els seus primers films. Més tard, totes dues marxarán cap a Itàlia, i ha Roma treballaran als estudis de Cinecittà, on Maria va coneixer el que és converitira en el seu marit, Vittorio de Sica.

Al finalitzar la Guerra civil, van tornar tots tres a Espanya, però no van trobar feina. Sense deixar la idea de dirigir un nou film, Maria va tornar al món de la moda,va montar una botiga i més tard un restaurant. Va morir a Madrid el 1967.



Per saber-ne més:


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...